A molts els ha causat estupor que el Partit Popular hagi maniobrat per impedir l'oficialitat del català a les institucions europees: és la llengua de molts dels seus dirigents, s'exclamen. El mateix Feijóo és parlant de gallec, apunten. I es pregunten: com és possible que algú voti en contra del reconeixement de la seva pròpia llengua?
Són reflexions raonables, però els que les formulen potser no s'han fixat gaire en la política lingüística del PP al llarg de la seva història, tant quan governa com quan està a l'oposició. Tampoc es deuen fixar en com es comporta el PP amb el català a les comunitats que el tenen com a llengua pròpia. Dues notícies d'avui mateix: a les Balears, el govern del PP, amb el suport de Vox, aprofita un decret sobre habitatge per blindar l'eliminació del català com a requisit a la sanitat pública (fa uns dies que repeteixen, mentint, que el Tribunal Constitucional els ha donat la raó en aquesta qüestió). El decret d'habitatge, sigui dit de passada, és també una mesura que afavoreix l'especulació i la destrucció a l'engròs del territori. Al País Valencià, l'infame Mazón aprova els seus pressupostos de la mà de Vox: són uns pressupostos de la vergonya, que inclouen, entre altres coses, una retallada dràstica de recursos per al valencià i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. “El que volem és l'estrangulament fins a la mort de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua”, ha declarat un troglodita de l'extrema dreta. Doncs aquí ho teniu.
La presidenta de les Balears, Marga Prohens, és catalanoparlant i s'expressa en català amb fluïdesa, gairebé amb correcció. Mazón també, i molts dels dirigents del PP illenc i valencià. Si se'ls pregunta si odien el català o hi tenen res en contra, respondran amb rotunditat que no, de cap de les maneres. Però això no els impedeix fer polítiques que cerquen l'arraconament, la subordinació i finalment la desaparició del català de l'espai públic: l'estrangulament fins a la mort, per dir-ho en el llenguatge florit del patriota de Vox. És el que ha fet el PP sempre: ara té l'excusa de la necessitat de fer concessions a Vox (una necessitat també falsa, perquè el PP podria arribar a acords amb altres forces polítiques per deixar fora l'extrema dreta de la governança). Però Vox, a més d'haver-se convertit en una excusa de mal pagador, també és la competència directa del PP dins el mateix espai polític, el de la dreta ultranacionalista. La majoria de les vegades, Vox no fa més que emetre en públic les opinions que la gent del PP comparteix en privat. No les agreuja: són les mateixes. Per convicció, per càlcul polític o per autoodi pur i simple.
El PP és el partit que va néixer directament de l'herència ideològica del franquisme, i per tant és frontalment contrari a la diversitat lingüística, que entén literalment com un atac contra la unitat d'Espanya. Oblidar això (o pretendre, com fa la dreteta nostrada, que el PP ens distreu del veritable enemic sibil·lí de l'esquerra espanyola), per descuit o per interessos, és un problema perquè ens obliga a haver de tornar a començar cada vegada la discussió des del començament.
