El preu de la vida

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa ciència és la gran anivelladora de les desigualtats humanes. A la igualtat davant la llei, resum de les aspiracions democràtiques, podem ajuntar-hi la igualtat dels homes davant la ciència: el pobre i el ric, subjectes a les mateixes malalties; el treball del savi abstret per les veritats més elevades, i el de l’obrer que maneja una eina o transporta un càrrega: vibració de molècules. D’igual manera l’alimentació: el ric, la taula del qual es veu plena de menjars diversos, els més cars i luxosos que es puguin imaginar, i el pobre treballador, que, assegut en un banc o a la vora d’una vorera, consum l’escudella mig freda que li ha portat al lloc de treball la seva dona; en realitat fan el mateix: adquirir calories amb què conservar llur vida i amb què poder desenrotllar l’energia que el treball absorbeix. I aquestes calories que proporcionen els combustibles que absorbim (que no altra cosa que combustibles són els aliments) provenen únicament de tres espècies de substàncies: les albúmines, els greixos i els hidrats de carboni. Per aquestes tres substàncies, o per alguna d’elles solament, estan formats tots els aliments que consumim, siguin els més refinats, siguin els més bastos. [...] El problema de l’alimentació de l’home és un problema de química al mateix temps que un problema econòmic; i el no considerar-lo així és causa que la nostra alimentació sigui poc racional per un cantó i, per altre, molt poc econòmica. Poc racional perquè, si bé la ciència té fets ja seriosos estudis sobre aquella, seguim alimentant-nos no solament com els nostres avis, sinó com generacions molt allunyades de nosaltres; i poc econòmica perquè l’aplicació dels principis científics permetria reduir d’una manera considerable el preu de la vida. [...] Tenint en compte tots els elements de què es componen les matèries usades en l’alimentació de l’home, i el preu que tenen en els nostres mercats, s’han establert xifres més o menys aproximades de la valor d’un quilogram de cada un dels tres elements. Segons elles, resulta que 1 quilogram d’hidrats de carboni val 0’65 pessetes; 1 quilogram de greix val 1’40 ptes.; 1 quilogram d’albúmina val 1’85 ptes. Comparant aquestes xifres amb els preus i composició dels diversos aliments, s’han pogut establir les diferències entre llur preu de venda als mercats i llur valor real segons les quantitats de principis nutritius que contenen, arribant-se a la conclusió que hi ha aliments que valen més del que costen (farina, mongetes, cigrons), i, en canvi, altres costen més del que valen (ous, peix fresc, pernil). En voler establir una alimentació barata s’haurà de prescindir d’aquests últims aliments i acudir preferentment als primers. [...]