El problema és el problema
En comptes d'oferir solucions que no arribaran, una altra forma de fer promeses falses en campanya és negar els problemes. La candidatura de Xavier Trias (que s'ha de dir així, perquè amaga expressament les sigles de Junts) i la del PSC, amb Jaume Collboni al capdavant, coincideixen en aquest plantejament. “El problema no són els cotxes, és la contaminació”, els sentim dir, més o menys amb aquestes paraules, al convergent (amb perdó) i al socialista (és un dir). “El turisme no és el problema, és la gestió que se'n fa”: també coincideixen en aquesta idea. Allò que se'n deriva, òbviament, és que qui fa la gestió errònia, o dolenta, del turisme és l'adversari, en aquest cas Ada Colau i el seu govern municipal. Ara no hi ha eleccions al Parlament, però arribat el cas, el plantejament tindria també aplicació: el problema no és el turisme, sinó la gestió del govern de Pere Aragonès, etc.
Vagin contra qui vagin, són enunciats demagògics, i en gran mesura falsos. El problema és la contaminació, i tant, però els cotxes no són un agent secundari en les emissions contaminants: suggerir el contrari és fregar perillosament un negacionisme que no du enlloc, quan els efectes del canvi climàtic s'han accelerat i ja resulten visibles i palpables per a tothom: els tancaments de regadius i les pèrdues massives a l'agricultura en són una primera i gravíssima evidència. Per la seva banda, que el turisme és un problema no és que ho diguin quatre turismòfobs errats de comptes, sinó que ho ha arribat a dir la Unió Europea a través dels Fons Next Generation, quan parla de la necessitat de no dependre del turisme com a primera activitat econòmica. Genera massificació i saturació, especulació immobiliària, emergència habitacional, degradació del paisatge, deteriorament del mercat de treball (precarietat, estacionalitat, abandonament prematur dels estudis), increment de les desigualtats i, a conseqüència de tot això, pèrdua de cohesió social. Genera beneficis ràpids (sobretot als hotelers i turoperadors) i molts de llocs de treball que són agraïts de comptar a les enquestes de població activa, però que són de baixa o ínfima qualitat. I aquests beneficis i llocs de treball no esborren, ni compensen (tampoc en els termes estrictament econòmics de guanys i pèrdues) les males conseqüències esmentades suara.
Intentar fer discursos complaents dient a la gent (a certa gent, si més no) allò que volen sentir, com ara que poden seguir fent servir el cotxe com si aquí no passés res, o que el model turístic actual té corda per a estona, pot servir per guanyar simpaties fàcils (vots, ja ho veurem) durant una campanya, però té l'inconvenient que obliga a dir mentides. I mentir en aspectes com els esmentats vol dir no sols no oferir solucions, sinó convertir-se en part del problema. El problema és que la nostra manera de viure haurà de canviar en els propers anys de manera substantiva. I mirar d'amagar-ho, o de fer veure que no n'hi ha per a tant (encara que saben perfectament que sí) és només una manera d'empitjorar el problema.
