ABANSD’ARA

Les publicacions pedagògiques de Joan Palau

Glosa completa de Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (6-V-1916), dedicada al pedagog Joan Palau Vera (Valencia, Veneçuela ?, 1875 - Barcelona, 1919), que ell considerava noucentista. Vinculat a la Institución Libre de Enseñanza, Joan Palau va ser un dels introductors del mètode Montessori a Catalunya. Havia publicat diverses obres didàctiques de geografia i ciències naturals, i biografies de personatges històrics, com els esmentats per Xènius en aquest article. L’any 2004 la Societat Catalana de Geografia (Institut d’Estudis Catalans) va promoure el premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat. Palau Vera va fundar el 1905, a Sant Gervasi de Cassoles, el Col·legi Mont d’Or, inspirat en idees de Fröbel i de Decroly, precursors en renovació pedagògica.
EUGENI D’ORS, ‘XÈNIUS’ 1916

Els anglesos anomenen Sant Francesc de Sales “el sant gentilhome” - the gentleman Saint - ... De Joan Palau podríem dir, parellament: Joan Palau és el nostre pedagog gentilhome. De temps que el sabíem gentilhome ciutadà, en les avançades de la nostra intervenció civil. Ara li acabem de descobrir una ànima exquisida de gentleman farmer, de gentilhome pagès. Ell, que en altres llibres pedagògics escrits amb un gust encès per l’acció i un estil trepidant, que els infants gusten amb delícia, havia narrat les gestes heroiques del magnes Capitans, ara es fa humil, es torna tot atent i pacient, tot amorós i minuciós, per fer-nos entrar en la intimitat de les pobres petites plantes, de les bestioles de Déu... Ell, que ens va fer sentir la grandesa d’Alexandre, de Juli César, de Napoleó. Com ara sap deliciosament ensenyar-nos la complexitat de la mosca golosa, de la balba marieta, de l’àgil llangardaix... D’aquesta aparent dualitat, ¿quin és el secret? El secret està en una forta simpatia per la vida -per la vida en totes ses manifestacions- les supremes com les obscures- mentre que elles sien ingènues, és a dir, mentre que l’individu vital compleixi simplement amb la pròpia llei- per la Vida, amb majúscula, si voleu... -sí, decididament per la Vida amb majúscula!... -¿Com en els drames de tesi i en els himnes abracadabrants de les darreries del Vuit-cents, doncs? -Mes jo, per una obreta modesta i pulcra, per una obreta perfecta com aquesta: Estudi experimental d’alguns animals que es troben a la casa, al jardí o al camp, i al mas [Seix Barral, 1916], donaria un dotzena d’aquells drames -amb mitja dotzena d’aquells himnes per torna!

Més continguts de