Puigdemont baixa a la terra
La decisió de Puigdemont de presentar-se a les eleccions catalanes incorpora de ple l’independentisme al sistema i legitima davant dels seus l’amnistia i la nova etapa que obre. La ciutadania té l’oportunitat de posar cadascú al seu lloc amb el vot, sense que cap part pugui al·legar absències no desitjades. Els partidaris del soroll es desfogaran aquests dies. Òbviament, la dreta sortirà a totes, en defensa de la pàtria, contra els delinqüents que fugen de la justícia i volen destruir-la i contra el traïdor Pedro Sánchez, que els ha obert la porta. I, per descomptat, no es pot donar per descartada alguna maniobra judicial que posi bastons a les rodes i enverini la situació. Puigdemont té dret a presentar-s’hi. Ha preferit aquesta opció a seguir a Europa per donar satisfacció al sector de l’independentisme més creient, i assumeix el risc de tocar de peus a terra, és a dir, d’abandonar la protecció de l’aura de l’exili. Baixar de l’escenari al contacte directe és deixar a l’armari la protecció del mite que evita la confrontació de la realitat per no posar-se en evidència. És a dir, sotmetre’s a la prova dels límits.
Es va equivocar quan el 2017 va perdre el món de vista i va fer el que no estava al seu abast: la proclamació de la independència, amb les conseqüències que tots sabem. Ara ha decidit ser un més en la contesa electoral. La dreta bramarà com sempre, Feijóo i companyia pujaran encara més el nivell de decibels d’un discurs que ja fa temps que ha substituït la política per la brega. A l’altre cantó, els més abrandats dels seus insistiran amb la idea d'“ho tornarem a fer” i les fugides verbals cap a no se sap ben bé on.
Però la veritat és que Puigdemont baixa a terra, a jugar-se-la, abandonant la distància que alimentava el mite i li evitava la prova dels fets. Ara serà un més dels candidats. I contribuirà així a fer possible una nova etapa que deixarà enrere mites i fal·làcies. El simple fet de baixar a la pugna electoral és un reconeixement que la independència no està a l’ordre del dia. I que està disposat a tornar a començar, a comptar en el nou mapa polític, i deixar de viure de la promesa i de la condició de víctima. Un més a la batalla electoral. El seu gest pot ser un cop de mà a la normalització que busca Pedro Sánchez. Fantasmes fora.
