Putin, directe al 2024
Un cop dissolta l’URSS, hi va haver un temps en què les eleccions legislatives condicionaven, i fins i tot determinaven, el poder a Rússia. La Duma havia substituït el Comitè Central. Només cal recordar les eleccions parlamentàries del desembre del 1993 convocades per Borís Ieltsin, tot un simulacre de procés constituent. I sobretot les del desembre del 1999, guanyades pel primer ministre Vladímir Putin abans d’arrasar en les presidencials del març del 2000. Però els mecanismes del poder s’han capgirat tant que ara mateix és la figura del president qui condiciona i determina la composició de l’hemicicle.
Les altes veus del Kremlin ho proclamaven després de les eleccions de diumenge: dels 450 diputats federals elegits, prop de 315 eren militants del partit putinista Rússia Unida. Un cop més, les eleccions parlamentàries convocades sota el poder de Putin estan destinades a reforçar el règim un cop escenificada una campanya electoral que no ha sigut altra cosa que un desplegament de propaganda criminalitzadora dels adversaris, dels enemics, en aquest cas els seguidors del dissident Aleksei Navalni, als quals s’acusa, sobretot, de ser “agents de l’estranger”, una etiqueta que des del 2012 penja de totes les organitzacions d’activisme polític que tinguin algun vincle amb organismes internacionals. “Agent de l’estranger” evoca a l’“Enemics del poble” de l’estalinisme. Res de nou a l’oest.
La Duma ve a ser un simulacre de temps passats: si als escons del governamental Rússia Unida hi sumem els de l’oposició lleial de comunistes del PCR, ultres de Vladímir Jirinovski i socialdemòcrates precuinats de Rússia Justa, l’hemicicle que en surt no seria gaire diferent, des del punt de vista ideològic, del vell Comitè Central del PCUS. És cert que a aquest món postsoviètic fet de capitalisme d’estat i farcit de kagebisme li comencen a sortir esquerdes, però encara no són prou profundes. El Kremlin se sent fort per arribar a les presidencials del 2024 amb Putin en plena forma, guanyant i governant fins al 2030 i, posats a empènyer, arribar fins al 2036, quan tindria 83 anys i hauria batut rècords de longevitat.
Anys duríssims
El que es veu venir, doncs, a Rússia és una etapa de gran duresa, de reforçament de l’estat policial, en què l’oposició haurà de picar pedra. Haurà de posar totes les energies a expandir-se, créixer, reforçar-se. I cal no perdre de vista que qui forma aquesta oposició són joves d’entre 16 i 35 anys, amb un líder com Navalni, valent però a la presó.
Aquesta oposició només es pot recolzar ara com ara en les classes mitjanes d’un centenar i escaig de ciutats avançades on viuen els més de 35 milions de russos abonats a internet, gent ben informada del que passa al món, especialment a Occident. Un sector de la societat que la sociòloga Natàlia Zubarèvitx anomena la Primera Rússia, que contraposa a una Segona, Tercera i Quarta Rússies de matriu industrial i rural soviètica. Aquestes tres últimes Rússies són la reserva política i espiritual de Putin per durar encara un grapat d’anys.
