El que desprèn la comparació de Catalunya amb Ruanda

Titular de portada de La Razón: “S&P degrada el deute català al nivell de Ruanda i Albània”. Titular d’una notícia a El Mundo: “Standard and Poor’s degrada Catalunya al nivell de Kènia i Ruanda”. La meva felicitació més efusiva als ciutadans de Ruanda, per aquesta unanimitat a l’hora de ser escollits com a referent comparatiu de Catalunya: ells són els encarregats de rellevar l’Alemanya dels anys 30, amb qui la caverna ha volgut assimilar-nos tan sovint. Sé que és molt lleig assumir la ignorància pròpia com a compartida per la massa. Però me la jugaré i diré que els coneixements sobre els detalls de l’economia de Ruanda que posseeix el lector mitjà són tirant a escassos. Quan els dos diaris escriuen Ruanda, difícilment volen apel·lar a allò que el públic generalista sap sobre les dificultats específiques que té el país per tornar crèdits. Senzillament escriuen Ruanda com a marca, perquè és una paraula que arrossega l’estigma de la massacre d’hutus i tutsis i perquè, sent un país africà, segur-que-no-pot-pas-ser-una-comparació-bona. En altres paraules: apel·len al prejudici i, per tant, un cert racisme de baixa intensitat impregna aquests titulars malintencionats.

Amb la T, ciutat índia

Sóc -ja ho comprendran- un enamorat de les fe d’errors. Aquesta setmana el New York Times admetia que havia escrit “Mela Thiruvenkanathapuram” per anomenar la ciutat índia de Mela Thiruvenkatanathapuram. Suposo que només un de cada milió de lectors devia detectar l’error -jo he passat un minut intentant trobar la diferència-, així que premi al diari per la seva abnegació.