17/07/2021

Sobretot, no fem res

4 min
Sobretot, no fem res

La tendència a amagar el cap sota l’ala és tan humana com universal, però com més informats estem en l’era de més coneixement científic i tècnic que hem viscut mai, més queda en evidència que tancar els ulls a la realitat només és un recurs infantil per ajornar que un problema ens exploti a la cara.

La pandèmia ens ha canviat la manera de viure, de relacionar-nos i de treballar durant més d’un any, però no està clar que haguem après que toca fer les coses de manera diferent si volem evitar la marxa determinada que portem cap al col·lapse ecològic i, de retruc, també econòmic.

Quan se’ns va revelar la pandèmia de covid-19 a Wuhan, molts no vam creure que pogués passar al nostre propi país el mateix que vèiem a la Xina.

Quan va ser a Itàlia on la mort s’imposava, tampoc no vam entendre que nosaltres aniríem al darrere; i quan vam ser nosaltres, ni els nòrdics ni els Estats Units es van pensar que els arribaria a ells de la mateixa manera o pitjor. En conjunt, en pocs països es va actuar amb previsió i a la majoria es van prendre només mesures reactives. Entre nosaltres, milers de persones grans van morir sense oxigen a les residències. Soles o, en el millor dels casos, acompanyades per humanitat per una infermera o un altre treballador sanitari.

Malgrat les quatre onades anteriors, la cinquena també ens ha superat, tot i que la bona marxa de la vacunació ha evitat milers de morts.

En aquests últims mesos la ciència ha ocupat un espai central en la presa de decisions de la majoria de governs, però la ciència és un conjunt de disciplines tan diverses com la biologia, la virologia, la farmacologia, l’estadística, la ciència política i l’economia, que s’han equilibrat amb més o menys encert. En aquesta cinquena onada, a Catalunya les conseqüències de la paràlisi econòmica i els efectes de l’últim any sobre la salut mental han pesat més que el temor a la imprevisibilitat d’aquest virus, que tindrà capacitat de mutar i fer-nos anar de corcoll fins que la vacunació sigui un fet a tot el món.

Actuar diferent

El covid pot ser un assaig general dels efectes del canvi climàtic i cal que siguem conscients dels riscos que tindrà sobre la nostra manera de viure. No es tracta només que canviï el gust del raïm i del vi perquè l’escalfament fa variar la maduració de la fruita, sinó de saber que les pluges viscudes aquesta setmana al centre d’Europa o la devastació del Gloria no tenen un origen misteriós sinó el dels efectes del canvi climàtic. Les pluges d’Alemanya, Bèlgica i Suïssa han sigut d’una intensitat mai vista i, molt probablement, la conscienciació ciutadana convertirà la qüestió en un tema rellevant en les properes eleccions.

Durant la paràlisi de l’economia les emissions globals només s’han reduït un 17%, i l’agenda ecològica ha de guanyar pes en les nostres societats i en les preocupacions ciutadanes que s’imposen després en l’agenda política més enllà dels partits verds, que sempre han estat alerta i amb una capacitat molt limitada d’actuació.

A Catalunya i a Espanya encara cal empènyer per fer possible el canvi en molts sectors. Com amb el tabac i el consum excessiu d’alcohol, arribarà el moment del menor consum de carn, per més que als partits tradicionals els espanti la reacció del lobi de torn.

Seran els ciutadans els que hauran d’exigir una economia de mercat, un capitalisme, amb preocupacions mediambientals, animals i sanitàries convertides en urgències.

L’alternativa a actuar és la destrucció d’ecosistemes mil·lenaris, que provocarà encara més migracions massives d’animals i, especialment, de persones que fugiran de territoris desèrtics o negats.

Què podem fer?

D’entrada, cooperar. Com s’ha fet amb la vacuna del covid, produïda en temps rècord i que ha salvat milions de vides gràcies a haver posat talent i recursos al servei dels investigadors que han treballat en xarxa.

De moment, la Unió Europea té un pla, el president Biden ha tornat als Acords de París i la Xina s’ha compromès a assolir la neutralitat de carboni el 2060. Les elits polítiques han de sentir la pressió ciutadana per actuar i cadascú de nosaltres hem de canviar la duresa de la nostra empremta.

Un dels homes més ben informats del món, Bill Gates, proposa a Com evitar un desastre climàtic (Edicions 62) algunes mesures més enllà de pressionar els que tenen la capacitat de prendre decisions. Per exemple, reduir les emissions de casa, utilitzar un vehicle elèctric, menjar hamburgueses vegetals o treballar amb empreses pioneres en adoptar les innovacions. Les empreses poden imposar un impost intern sobre el carboni, prioritzar la innovació en solucions baixes en carboni i assessorar la recerca pública per acostar-la al que necessita el mercat.

Avui parlem de la recuperació econòmica del covid, i haurà de ser diferent del que estem acostumats. Iniciem una immensa transformació social i econòmica que deixarà pel camí moltes indústries i treballadors que necessitaran plans de reconversió. El futur és inajornable.

stats