Els raids transafricans (1925)

Del reportatge de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) publicat el 14 de juliol de 1925 a la secció Motorisme del setmanari L’Esport Català. Mapa que il·lustrava la peça. Just Cabot era un dels periodistes més cultes i erudits de la seva generació. Excel·lia com a crític literari i en la informació cultural però també com a expert en diversos esports.

[...]

A la conquesta del gran eix de les rutes africanes. Després de la guerra, augmentat el domini colonial de França amb vastos territoris al continent negre, se li feu de gran interès l’establiment d’un lligam entre ells. Així hem vist aquests darrers anys com es multiplicaven les missions automòbils a través de l’Àfrica, a la recerca del gran eix, la gran via de comunicació que recorri tot el continent africà de nord a sud. Aquests raids automòbils són la preparació per al futur establiment d’un ferrocarril, alguns projectes del qual han estat fets públics. [...] Totes les anteriors performances, però, han estat superades pel capità Delingette, la seva senyora i un mecànic, que han traçat l’espina dorsal de l’Àfrica amb una empenta formidable. Sortiren de Colomb-Bechar el dia 15 de novembre de 1924, arredossats amb la segona missió Gradis, que anava d’Algèria a Dahomey. L’auto era, com els de la missió Gradis, un 10 CV, Renault de sis rodes. Delingette no volgué aventurar-se a travessar el Sàhara amb un cotxe tol sol. El dia 27 del mateix mes la caravana dels Renault arribava a Niamey, territori del Níger. Allí Delingette, que anava pel seu compte, se separà de l’expedició per intentar en un cotxe isolat, amb la seva dona i el mecànic, Donuaure, la travessia completa de l’Àfrica de dalt a baix. La cosa semblà gairebé impossible o almenys tocada de follia. No gens menys, Delingette ha reeixit. Amb el seu cotxe ha travessat les regions del Níger i el Txad, en aquella època completament inundades; ha assolit de passar la cadena rocosa del Ruwenzori, explorada anys ha pel duc dels Abruzzos i tinguda per infranquejable; ha creuat tot Uganda i la regió dels grans llacs africans, seguint per etapes ràpides el seu camí vers el sud a través de l’Àfrica equatorial, el Congo, l’Àfrica oriental britànica i l’Àfrica austral anglesa, per arribar el dia 4 de juliol d’enguany al Cap, després d’haver estat felicitat en passar per Johannesburg pel príncep de Gal·les. Els tres viatgers han cobert 23.000 quilòmetres, més de la meitat de la volta al món, la major part d’ells limitats a la pròpia iniciativa i a les pròpies forces, dalt un 10 CV, Renault, contra una naturalesa hostil i una població sovint hostil també. Amb l’acompliment feliç d’aquest raid, el capità Delingette ha demostrat que l’automòbil pot anar per tot arreu amb els seus propis mitjans. Ell ha estat el primer que ha traçat el gran eix que el dia de demà serà una via de comunicació fàcil i normal, el vast projecte Oran-El Cap, que un dia o altre s’haurà de portar a terme. No cal encarir les qualitats que Delingette i els seus acompanyants han demostrat acabant el llarg recorregut, ni l’alta valor esportiva d’un viatge així, el qual provoca, sobretot en els naturals d’un país on aquestes coses només es coneixen per referència, una admiració i una enveja sense atenuacions.