Com reduir les emissions netes a zero

La ciència ho ha deixat clar: per evitar els efectes més perjudicials del canvi climàtic hem de reduir a zero les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle (GEH) a mitjans de segle. Això vol dir reduir les emissions de GEH generades pels humans fins als mínims nivells possibles i compensar les restants eliminant permanentment una quantitat equivalent de GEH de l'atmosfera. A partir d'aquí el món s'ha d'assegurar d'eliminar més GEH dels que emet.

Els propers 10 a 15 anys són crítics. Tot i que el món té molts objectius climàtics ambiciosos a llarg termini, no compta amb estratègies per implementar les inversions i polítiques adequades. Al mateix temps, el món no hauria de portar les emissions netes a zero a costa de grups vulnerables com els treballadors o les comunitats locals, sinó que hauria de garantir una transició justa per a ells.

La bona notícia és que molts països, líders empresarials i inversors se n'estan fent càrrec. Ara el repte és complir els compromisos amb un pla clar i objectius intermedis verificables. Una estratègia eficaç, com la que recomana el grup de treball Coalició pel Lideratge de la Tarificació del Diòxid de Carboni del Banc Mundial -que representa governs nacionals, el sector privat i la societat civil i està codirigida per l'organització que vicepresideixo, el World Resources Institute-, ha d'incloure salvaguardes robustes per garantir la rendició de comptes i la transparència.

La tarificació del diòxid de carboni pot ajudar a fer que els esforços dels sectors públic i privat assoleixin els nivells d'ambició necessaris per reduir les emissions netes a zero. Tot i que la fixació de preus del carboni -que inclou mètodes com els règims de comerç de drets d'emissió (RCDE), els impostos al carboni i els mercats internacionals d'emissions de diòxid de carboni- no és una panacea, sí que pot esdevenir una eina poderosa per facilitar una transició ecològica.

El nostre panel va identificar diversos factors que poden potenciar els esforços eficaços a l'hora d'assolir els objectius d'emissions netes nul·les. El primer és la planificació i la transparència. Calen objectius a curt i mitjà termini (entre 5 i 15 anys) per identificar i prioritzar transformacions sectorials i tecnològiques específiques, i per impulsar l'acció i les inversions de manera immediata. Els governs i el sector privat també haurien d'adoptar objectius de reducció i eliminació d'emissions separadament. Això impulsarà l'obligació de retre comptes perquè permet avaluar cada component, mentre que un indicador compost dels avenços podria amagar que els esforços per reduir les emissions són insuficients.

El segon factor és la fixació adequada de preus al diòxid de carboni tenint en compte un conjunt més ampli d'eines per al desenvolupament ecològic. Tot i que adoptar preus explícits per al diòxid de carboni és difícil, els governs i les empreses haurien de fomentar els preus interns o preus ombra per al diòxid de carboni per avaluar les seves decisions d'inversió i infraestructura.

Però amb els preus del carboni no n'hi ha prou. Calen també polítiques per reduir les emissions en alguns sectors. Els estàndards d'eficiència -per al consum d'energia en edificis o de combustible en els vehicles- poden contribuir a reduir les emissions en sectors que no són sensibles als senyals dels preus del carboni, o en casos en què controlar les fonts d'emissions és difícil. A curt termini, els subsidis i les inversions governamentals poden ser adequats per donar suport a la transformació tecnològica en sectors en què no hi ha opcions disponibles per reduir les emissions o són particularment cares.

Els governs poden reduir els efectes negatius que la fixació de preus del diòxid de carboni pot tenir sobre grups específics, i distribuir les inversions climàtiques i els seus beneficis més equitativament. Es pot fer servir el que es recapti en impostos al diòxid de carboni o en subhastes de permisos d'emissió per finançar inversions climàtiques en comunitats vulnerables, formació laboral o transferències d'efectiu per contrarestar els augments dels preus de l'electricitat, els productes i els serveis.

En tercer lloc, caldrà fixar preus molt més alts que els actuals per a les emissions, i augmentar-los amb el temps, per aconseguir les reduccions i eliminacions necessàries per portar les emissions netes a zero.

En quart lloc, en un món on tots els països tenen dificultats per reduir completament les emissions netes, els mercats internacionals de crèdits de diòxid de carboni poden tenir un paper fonamental a l'hora d'estimular l'ambició tant dels compradors com dels venedors. Però els governs i les empreses haurien de retallar agressivament les seves pròpies emissions abans d'invertir en les reduccions i eliminacions de tercers. Les inversions que facin en crèdits de carboni haurien de complementar, no substituir, els seus propis esforços per reduir les emissions.

De fet, ja han començat a aparèixer nous models de mercats internacionals de carboni que incorporen objectius més amplis. Un exemple és la Coalició LEAF (Reducció d'Emissions a Través de la Acceleració del Finançament Forestal). Amb el suport de diversos governs i empreses, la LEAF proporciona als mercats convencionals de carboni límits de protecció addicionals per a l'oferta i la demanda, que inclouen la protecció de comunitats locals.

A banda de tot això, cal evitar la doble comptabilització. Les mateixes emissions no poden ser considerades com a compromisos per reduir a zero les emissions netes tant per als compradors com per als venedors.

La recuperació postpandèmia presenta una rara oportunitat per accelerar l'acció climàtica. El món pot reconstruir-se de tal manera que no només transformi i descarbonitzi ràpidament l'economia mundial, sinó que a més promogui la prosperitat, la resiliència i una equitat molt més gran.

Helen Mountford és vicepresidenta de Clima i Economia al World Resources Institute

Mauricio Cárdenas, exministre de Finances de Colòmbia i investigador superior al Centre de Política Energètica Mundial de la Universitat de Columbia, és coautor d'aquest article.

Copyright Project Syndicate