Les guerres de l'Orient Mitjà mai s'acaben: es transformen en nous conflictes. Cada vegada que els Estats Units, Israel o qualsevol país àrab emprenen una campanya militar, propicien un cop d'estat o financen un moviment guerriller suposadament afí als seus interessos, llauren una futura crisi.
Es pot repassar com unes coses s'encadenen amb unes altres. Vegem-ho.
14 de maig del 1948. David Ben Gurion, fins llavors president de l'Agència Jueva per a Israel, proclama la independència del país. Els Estats Units i la Unió Soviètica reconeixen l'existència d'Israel. La Lliga Àrab crea un exèrcit amb participació de Transjordània (avui Jordània), l'Iraq, Egipte, Síria, el Líban, l'Aràbia Saudita i el Iemen i ataca Israel. La guerra s'acaba el 1949 amb una victòria israeliana.
La humiliació patida pels exèrcits àrabs fomenta l'aparició de moviments nacionalistes i panàrabs a Egipte, Síria i l'Iraq, que prenen el poder en pocs anys. A Egipte el Moviment dels Oficials Lliures acaba amb la monarquia probritànica el 1952. L’any 1954 un dels caps del moviment, Gamal-Abdel Nasser, assumeix la presidència i il·legalitza la Societat de Germans Musulmans (una associació cultural i social fundada el 1928), fins llavors aliada del nacionalisme. Els Germans Musulmans es radicalitzen en la clandestinitat.
2 de juny del 1964. Nasser empara la creació, a Jerusalem, de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), la missió inicial de la qual és la de constituir-se en govern oficiós dels centenars de milers de refugiats palestins expulsats d'Israel. Després de la Guerra dels Sis Dies (1967) l'OAP es radicalitza. Iàsser Arafat en pren el comandament.
15 de setembre del 1967. El rei Hussein ataca les bases de l'OAP a Jordània, per temor a la possibilitat que els palestins prenguin el control del seu regne. És l'anomenat Setembre Negre. L'OAP trasllada les seves bases al Líban, un fràgil país multiconfessional on hi ha més de 400.000 refugiats palestins.
1 de juliol del 1976. Síria envia tropes al Líban per combatre l'OAP, finançada pel libi Muammar al-Gaddafi. És el principi d'una guerra civil que dura 15 anys. El 1981 Israel inicia una invasió gradual del sud del Líban. El 15 de setembre del 1982 l'exèrcit israelià permet que les milícies cristianes entrin als camps de refugiats palestins de Sabra i Xatila, i que es lliurin a una matança que dura tres dies. Deixen milers de cadàvers. Aquest mateix any un grup de clergues xiïtes, patrocinats per l'Iran, creen un grup paramilitar anomenat Hezbollah (Partit de Déu) per combatre l'ocupació israeliana.
27 de desembre del 1979. La Unió Soviètica envaeix l'Afganistan per acabar amb el govern de Hafizullah Amin, favorable als Estats Units. Els EUA hi responen proporcionant armes, diners i entrenament a les guerrilles islamistes (vegeu Rambo II). Un dels guerrillers és el milionari saudita Ossama bin Laden, que crea una base clandestina en territori afganès. Aquesta base (Al-Qaeda en àrab) donarà nom a la seva futura organització.
11 de desembre del 1987. L'OAP llança la primera Intifada, un moviment civil (manifestacions, vagues, llançament de pedres i còctels Molotov als soldats) contra l'ocupació israeliana. El govern d'Israel intenta dividir la resistència palestina afavorint la creació d'una organització islamista i conservadora, anomenada Hamas (Fervor), que s'oposa a l'esquerranisme laic de l'OAP i gaudeix del patrocini dels Germans Musulmans. En poc temps Hamas, finançat principalment per l'emirat petrolier de Qatar, es converteix en el pitjor enemic d'Israel.
15 de gener del 1991. Una força multinacional encapçalada pels Estats Units inicia una guerra contra l'Iraq, que l'agost del 1990 ha envaït Kuwait. L'enorme exèrcit aliat estableix les seves bases a l'Aràbia Saudita, i aquesta presència estrangera enfureix els sectors més integristes del país. Entre ells, Al-Qaeda, el líder de la qual, Ossama bin Laden, jura venjança.
11 de setembre del 2001. Al-Qaeda, de nou a l'Afganistan, llança un atac massiu contra els Estats Units. Les Torres Bessones de Nova York cauen. Un mes després, els Estats Units envaeixen l'Afganistan per acabar amb el règim islamista talibà i amb Al-Qaeda.
20 de març del 2003. Els Estats Units i diversos aliats (entre els quals Espanya) envaeixen l'Iraq davant del perill que, suposadament, entranya l'arsenal d'armes de destrucció massiva en mans de Saddam Hussein. Resulta que les armes no existeixen, però Saddam Hussein és penjat i totes les estructures del seu règim, el baasisme, són dissoltes. En el buit de poder, una petita filial d'Al-Qaeda, inicialment coneguda com Al-Tawhid, assumeix el control d'un territori cada vegada més gran. Després dita Daesh o Estat Islàmic, s'estén a territori sirià i emprèn una feroç campanya de decapitacions, matances i segrestos.
10 de setembre del 2014. Els Estats Units encapçalen una nova coalició internacional que ataca les bases de l'Estat Islàmic a Síria, on la Primavera Àrab ha desembocat en guerra civil. El règim del president Baixar al-Assad, secundat per Rússia, l'Iran i Hezbollah, combat també l'Estat Islàmic. La guerra, tan cruenta (almenys 300.000 morts) com confusa, s'acaba el 29 de gener del 2025 amb la caiguda d’Al-Assad, que fuig a Moscou, i amb el nomenament d'Ahmed al-Sharaa president. Al-Sharaa és un antic emir de l'organització gihadista Haiat Tahrir al-Xam, durant anys afiliada a Al-Qaeda.
