18/07/2021

Relleus existencials

3 min
Angela Merkel i Joe Biden reunits ahir al Despatx Oval de la Casa Blanca.
'Relleus existencials', per Carme Colomina

El 16 de novembre del 2016, Angela Merkel i Barack Obama van sopar junts a l’Hotel Adlon de Berlín, a pocs metres de la Porta de Brandenburg. Era un sopar de comiat. Més de tres hores de repàs d’una relació que s’havia forjat a cops de crisi econòmica i amb el desafiament rus a Ucraïna, i que havia hagut de superar l’escàndol de l’espionatge nord-americà al mòbil de la cancellera. Donald Trump acabava de guanyar la presidència dels Estats Units i a la sala del costat dels dos mandataris els assessors de l’un i de l’altra brindaven per la nova “líder del món lliure”. Ho explicava fa uns anys en un llibre l’antic col·laborador d’Obama Ben Rhodes.

Ara és Merkel qui ha anat a Washington a dir adeu. Després de gairebé 16 anys a la cancelleria i quatre presidents nord-americans -Bush, Obama, Trump i Biden-, la Unió Europea i els Estats Units han restablert l’entesa diplomàtica.

Al costat de l’“estimat Joe”, com Merkel el va anomenar fins a tres vegades, van escenificar un adeu carregat de nostàlgia pel vell ordre mundial. Fins i tot el fet que Rússia -i el polèmic gasoducte Nord Stream 2, que transportarà gas rus a través del Bàltic directament a Alemanya- fos un dels principals punts de fricció alimentava, encara més, aquest retrat.

DIVISIÓ. Joe Biden necessita aliats. Els seus primers sis mesos a la Casa Blanca li han demostrat que no ho tindrà gens fàcil. Els inicis van ser trepidants: distribució massiva de vacunes, injecció econòmica i retorn militant al multilateralisme. Però la profunda divisió política del país es manifesta a cada petit pas. Els intents de reformar la tinença d’armes, la brutalitat policial o la política migratòria han acabat en fracàs. Els Estats Units ja han detingut més d’1.200.000 immigrants a la frontera amb Mèxic des que va començar l’any. A més, els intents d’investigar els fets del Capitoli del 6 de gener o de reduir la influència de les donacions en les campanyes polítiques o les reformes sobre el dret de vot han quedat atrapats en la picabaralla amb un Partit Republicà que es rearma de cara a les eleccions de mitja legislatura, previstes per a l’any que ve i que amenacen la magra majoria demòcrata a la Cambra de Representants.

El trumpisme encara és ben present i una part del seu electorat continua convençut que Biden no va guanyar les eleccions.

DESAFIAMENTS. Biden manté que la batalla existencial del segle XXI és entre les democràcies i les autocràcies. Però el primer desafiament comença a casa, en la fragilitat dels sistemes democràtics.

L’estat de Texas està intentant aprovar una legislació que vol limitar el dret a vot i, per evitar-ho, mig centenar de congressistes i senadors demòcrates es van refugiar la setmana passada a Washington per evitar el quòrum necessari per votar la reforma. Com a represàlia, el governador de Texas, Greg Abbott, va ordenar la seva detenció i els va suspendre de sou i càrrec. Els republicans porten aprovades almenys una dotzena de lleis estatals per restringir les possibilitats de vot que Biden ha qualificat d’“autoritàries i antiamericanes”, “una forma de repressió i de censura”.

La batalla és institucional. A Europa i als Estats Units: quin ús es fa de les institucions democràtiques, dels tribunals; com es protegeixen les minories i la llibertat d’expressió, o com es recupera la confiança política quan l’agenda de l’extrema dreta forma part avui de l’oferta electoral de molts partits tradicionals.