Retrobament català de l’Alguer el 1960
Peces històriques
De la ressenya que el fotògraf i escriptor Pere Català i Pic (Valls, 1889 - Barcelona, 1971) va publicar a Serra d’Or (10-1960) sobre l’anomenat Viatge del Retrobament. L’agost de fa seixanta-cinc anys uns cent cinquanta catalans van anar en creuer a l’Alguer, ciutat de Sardenya que de fa segles conserva vives la llengua i cultura catalanes. Van renovar llaços d’identitat amb l’indret més oriental de l’àmbit de la catalanitat. Aquella iniciativa va esdevenir un dels mites de l’embranzida catalanista dels anys 1960.
Tal com havia estat anunciat es va celebrar el primer creuer Barcelona - Alguer - Gènova - Marsella, sobre la nau Virginia de Churruca de la Companyia Transatlàntica. Cent cinquanta catalans de les diverses terres embarcàrem a les tres de la tarda del 24 d’agost al moll de Ponent de Barcelona. Gent de totes les edats, conscients de la transcendència sentimental del viatge, partirem joiosos a homenatjar uns germans dellà la mar que han donat mostres de fidelitat a la llengua i a la història que a tots ens uneix. Sabíem també que anàvem a confortar amb l’ofrena d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat donada per l’abat Escarrè, i amb una altra, de plata, de la Verge dels Desemparats, portada pels expedicionaris de València. [...] La nau ancorà a vuit-cents metres del port. Allí es veia la ciutat lluminosa, acolorida; les campanes al volt, els colors de milers de banderes alguereses. A les andanes, quinze mil persones es distingien bé sota aquell bat de sol. Esperaven frisoses el desembarcament dels catalans que venien de ponent. [...] Férem camí en comitiva vers la catedral, als acords de la Banda Musical del Municipi, la qual en honor dels visitants tocava marxes i sardanes, que ens acabaven d’emocionar. A mesura que avançàvem per aquells carrers, traspassant l’arc triomfal adornat amb flors, banderes i garlandes, llegíem uns rètols de colors, enganxats per les parets, que deien: “Benvinguts amics catalans!”, “l’Alguer saluda amb simpatia els germans catalans.” [...] A la tarda Esbart Verdaguer, per tal d’obsequiar els algueresos, donà una representació pública en un gran teatre de la ciutat. Hi assistiren més de tres mil espectadors. L’entusiasme fou tal que el mestre Moreno Pallí, presentador d’aquell espectacle, comentà que mai no havia vist un èxit semblant. Simultàniament, l’Agrupació Catalana d’Itàlia dedicà una bella sessió de confraternitat als catalans, en què s’alternaren discursos d’una banda i altra. Parlaren Joan Ballester, representant el Principat, que llegí una carta del professor Moll, representant les Balears; Carles Bauby, representant el Rosselló; Francesc Soriano, representant València. Ells havien portat la Verge de Montserrat fins al presbiteri de la catedral, on es va cantar un tedèum, presidit pel bisbe de l’Alguer, monsenyor Ciuchini. [...] De tornada a Barcelona, mentre el vaixell s’allunyava de l’Alguer fent senyals amb coets, en l’esperit de tots covava la idea que aquella ciutat sarda ja no podrà restar més oblidada per la gent catalana i que hi hauríem de tornar.
