Sant Pancraç i la moneda al dit i el julivert...
DONCS MIRA, FILLA. Això de tenir diversos sants i santes patrons de gremis sempre m'ha semblat una manera molt fina de ser politeista sense que es noti. Tenim sant Cristòfol, que és el sant que protegeix durant els viatges; santa Llúcia, la de les cosidores (i, per extensió, la santa de la vista), o sant Antoni Abad, que és el patró dels animals. Però el sant més famós, el que, de tota la vida, ha acceptat millor els rituals pagans, era fins fa poc sant Pancraç. La seva figura, fa uns anys, era als prestatges de moltes botigues, perquè "és el sant dels afligits per la pobresa, de la fortuna i dels jocs d'atzar". Es considerava, doncs, que sant Pancraç ajudava a tenir sort amb el negoci. En aquests prestatges d'aquestes botigues te l'hi trobaves costumitzat. Al dit, que apunta al cel, li posaven una moneda de vint-i-cinc pessetes, que era de les foradades. I, al costat, un gotet ple d'aigua amb julivert (el julivert és una herba que es veu que "ajuda" a cridar els diners). L'activitat pagana era tan estesa que fins i tot la recullen a la Wikipedia.
Ara estem en crisi i a sobre no hi ha monedes foradades. Sant Pancraç, com tants de nosaltres, ha estat substituït. Al lloc on abans hi treballava sant Pancraç hi ha un altre treballador que fa la seva funció. És més brillant, és més eficaç, es mou més. No necessita julivert, ni cap moneda. Ara en tots aquells prestatges de les botigues on hi havia el sant Pancraç hi ha el gat daurat que mou la mà sense aturar-se mai, amunt i avall. Doncs això, filla, és la globalització.
