El 1919, els moderns, guais, cool, els que són a dalt, han de mirar a terra: “Tan insaciable era el meu afany sardanístic que els diumenges assistia a les ballades de sardanes matí, tarda i nit. Un dia d’Aplec de la Sardana, comptant les tandes del matí a Vil·la Joana, de la tarda a les Planes i de la nit a la plaça de Catalunya, vaig calcular que havia ballat, sense perdre’n ni una, a la ratlla de cent sardanes”.
Josep Carner-Ribalta arriba a Barcelona i fa anar els peus com llagostes espasmòdiques assilvestrades. Creuen en el destí? ¿En la transmigració de les ànimes dels caragols a reacció? ¿En la vida en xalets a Venus de Dalt? Sí. A Balaguer s’ha estrenat la sardana Les fades de Hollywood. Del compositor català Marc Timón, que treballa a Hollywood. Dedicada a l’home que va voler dur Hollywood a Catalunya: Josep Carner-Ribalta (Balaguer, 1898 - Simi Valley, 1988). Sense sardana no hi ha Hollywood. No hi ha somni.
Actor i guionista de la gran història de Catalunya: Prats de Molló, Moscou, Brussel·les, l’Havana, els Estats Units... Carner-Ribalta, professional de l’exili, escriu el guió de dos somnis: la independència i un Hollywood català. Sempre al costat de Francesc Macià. Ell era l’home llevaneus. El 1931, cridat pel president, torna dels EUA (és un dels primers catalans de Hollywood) perquè “crear un Hollywood a Barcelona seria una de les empreses més belles de la Catalunya renaixent. I no cal dir que hom pensa en l’afortunada existència de l’Exposició de Montjuïc, la qual, complementada amb els variats paisatges de la nostra terra, constitueix un dels emplaçaments per a estudis cinematogràfics millors del món”. Somni fos a negre 1936-1939.
Obrim a Nova York, 1945. Carner-Ribalta col·labora escrivint un nou guió: The case of Catalonia. Un crit. Un SOS. Un flash-back i flash-forward. És l’apel·lació a la Conferència de San Francisco on neix l’ONU. Comença un nou món i volen que el seu país sigui al món. És una pel·lícula que es veu des de fa segles. Catalunya és Hollywood: drama, comèdia, terror, acció, ciència-ficció... Catalunya s’inventa l’story de Hollywood però el món no vol tornar a veure la history del Hollywood català. No volen veure la pel·li. Com sempre, després d’una derrota, el català hiberna. Pla congelat. Més fosa negra.
Llum Balaguer, 1985. Viatge a la ciutat de naixement i cor. Apareix en escena un actor entre la llegenda i l'oblit. Carner és cinema en blanc i negre. S’encenen els focus d’un flash-back. Parla amb veu de segles: “Amb Espanya no ens podem entendre; la independència és la sola solució. Per ser independents, Catalunya necessita voler-ho i que els catalans formin un moviment fort, amb una base social àmplia i una visió clara, donant la prioritat a la independència per damunt de les diferències ideològiques, polítiques i socials”. Amén.
Carner-Ribalta viu al cementiri d’Eternal Valley, a Califòrnia. Al peu del Camino Real. Per on fa més de tres segles un compatriota seu, el també noguerenc Gaspar de Portolà, desembarcava i es convertia en el primer governador de Califòrnia… I, esclar, descobridor de Los Angeles, San Francisco... Il·luminant les pel·lícules, les històries del futur: Hollywood, Silicon Valley, Napa Valley... Quin inici per a una pel·li que, encara, no té final. “La mort no existeix per a esperits rebels”, va escriure el guionista de l’existència. Ballar sardanes és el rock'n'roll de l’eternitat en vida.
