Visca el sistema 08/11/2022

Dreta nacionalista conspiranoica

2 min

En algun diari d'aquests rancis que publiquen a Madrid, poc després d'haver estat expulsat de la presidència via moció de censura, Mariano Rajoy s'esplaiava en una entrevista feta a mida perquè l'home deixés a lloure el seu caspós sentit de l'humor. Contava, entre altres batalletes, que anava als mítings i a altres actes públics del PP, i que no hi solien faltar militants o simpatitzants que se li acostaven per fer-li arribar expressions d'odi: contra els homosexuals, contra els migrants, contra els catalans, contra qui fos. I, fent gala de retranca gallega, Rajoy reconeixia que sovint pensava: “Joder, cuánto facha hay en mi partido”.

És possible que Feijóo, que segueix la nissaga gallega de la dreta nacionalista espanyola (amb el dictador Franco com a cap de brot, amb el seu “haga como yo y no se meta en política”, seguit del gran reciclador Fraga Iribarne, que reunia en una sola persona la condició de ministre de la dictadura que signava sentències de mort i de pare de la Constitució democràtica), pensi alguna cosa semblant a aquesta que deia Rajoy. Es veu que ell voldria moderar-se, centrar-se una mica ni que fos, però que no li deixen fer-ho. També és mala sort. Ha tingut ocasió de promoure un posicionament ja no direm favorable, però almenys no bel·ligerant, sobre la diversitat lingüística, però en comptes d'això no ha perdut ni una oportunitat d'anar contra l'ensenyament en català, sigui per la via judicial o la de la mobilització. Ha pogut arribar a un acord per renovar el CGPJ després de quatre anys de bloqueig causat pel mateix PP: de fet hi havia arribat, però l'ha romput ell mateix per plantejar un xantatge al govern de Pedro Sánchez, a compte d'una reforma del delicte de sedició que de moment té el més calent a l'aigüera. Ha pogut fins i tot condemnar el cop d'estat i els crims de guerra del franquisme amb motiu de l'exhumació de les restes de l'assassí de masses Queipo de Llano —una de fàcil, un detall que es pot permetre qualsevol líder democratacristià homologable—, però ni això. Va optar per sortir amb la típica cançó contra la memòria històrica, amb una lletra que diu que cal “ocupar-se dels vius i deixar els morts en pau”.

Finalment, la inefable Ayuso s'ha despenjat amb una melopea conspirativa de pur estil trumpià, segons la qual el PSOE és una organització dictatorial que està duent a terme una ocupació il·legítima del poder, amb el suport de colpistes catalans i terroristes bascos i de tot arreu. El govern de Sánchez ha reaccionat demanant a Feijóo que desautoritzi la presidenta de Madrid, però, ben al contrari, el gallec hi ha acabat donant el seu vistiplau. Com explicava Àlex Gutiérrez al Pareu màquines, tothom dins la dreta nacionalista es veu amb cor de donar ordres a Feijóo (començant, esclar, per l'ínclit Pedro Jota) i ara, també, d'encolomar-li conspiranoies passades de rosca. Se li està posant cara de Pablo Casado: com a mínim, en la imatge de feblesa i desorientació comencen a assemblar-se bastant.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats