Sensacional Pericay

Parin màquines (amb permís de l’Àlex Gutiérrez), no fos cas que passés desapercebuda la notícia de l’any pel que fa a la política espanyola. Abans, una petita introducció: resulta que entre ahir i avui se celebra al Parlament balear el debat sobre política autonòmica, que en l’edició d’enguany té com a màxim al·licient el fet de no haver-hi de suportar els balbucejos delirants de José Ramón Bauzá. La que fou la seva cap de l’oposició, Francina Armengol, és ara la presidenta del Govern Balear, i ahir es va estrenar com a tal amb el discurs de rigor en què mirava de posar en valor la tasca feta fins ara pel seu executiu mentre anunciava noves mesures per al curs que comença. Avui és el torn dels grups de l’oposició, que ahir ja varen començar a escalfar motors amb declaracions a la premsa. Fins aquí tot normal, previsible i, si volen, avorridot.

Fins que el líder de C’s a les Balears, l’insigne filòleg Xavier Pericay, es va plantar davant d’un micro i va fer esclatar la bomba. Després de censurar el discurs de la presidenta per triomfalista i per no contenir ni un bri d’autocrítica, Pericay ens va assabentar que, “a més, Francina Armengol és la màxima responsable de la manca d’un govern a Espanya”.

Segons el líder de C’s a les Balears, Armengol és la màxima responsable de la manca de govern a Espanya

Impressionant. Sabíem que els contubernis socialistes amb els econacionalistes de Més i els veneçolans antisistema de Podem eren anticonstitucionals, però ignoràvem que, a més, fossin tan influents i tinguessin tentacles tan allargats dins l’Íbex-35. Per si no fos prou, Pericay va afirmar que, aquestes cosotes, Armengol les fa moguda “pels seus interessos de partit i personals”. Influent i malvada, doncs.

No és cap secret que Francina Armengol, com solen dir els cursis, ha unit el seu destí polític al de Pedró Sánchez, en haver-se significat reiteradament com una de les dirigents territorials que donen suport al secretari general de la formació i, encara més específicament (ahir mateix ho va tornar a repetir), a la formació d’un govern “d’esquerres” per a Espanya, se sobreentén que seguint la recepta balear, és a dir, amb nacionalistes inclosos. Ara, d’aquí a dir que la presidenta de les Balears, sigui qui sigui que ocupi aquest càrrec, es troba en condicions de decidir si Espanya té o deixa de tenir un govern, només s’entén a partir d’un còlic d’arròs brut cursat amb febres delirants. Pericay -que intenta redimir-se de la seva lamentable condició de català fent servir l’article salat en les seves declaracions però sense poder evitar que se li escapi l’accent barceloní; resulta molt còmic i entranyable- hauria de saber que els vuit diputats estantissos que a les Balears se li concedeix d’enviar al Congrés de Diputats no donen per a això ni per a res. Són la irrellevància política personificada, i en aquest sentit Xavier Pericay, expert a traduir Llorenç Villalonga del mallorquí al mallorquí, s’hi pot sumar ben satisfet, amb la seva imaginació desbordada. Esperem ansiosos i amb candeletes noves i bombàstiques revelacions del seu particular Wiki-Illes.

Més continguts de