28/11/2015

Tot serà diferent, el 2020

2 min

L’any 2020 començarà amb un presentador (o presentadora) que confondrà els quarts per les hores, a la retransmissió de les campanades. Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran per terra, mar i aire, i mentre veiem imatges de les primeres persones que aprofiten les rebaixes d’uns cèntrics magatzems de Barcelona, un locutor de morning show radiofònic advertirà els oients que no hi ha cap dia de festa fins a Setmana Santa, que aquest any cau a principis d’abril. Vindran les primeres nevades, una onada de fred siberià, l’impacte econòmic del Mobile World Congress a la ciutat serà de molts milions d’euros i l’últim dissabte de març ens entretindrem pensant si a les 2 seran les 3 o a les 3 seran les 2, i debatrem sobre els beneficis reals del canvi d’hora. El 23 d’abril del 2020 proclamarem que Sant Jordi és l’autèntica Diada Nacional i pregarem perquè continuï sent en dia feiner. S’estrenarà l’anunci d’Estrella, que ens agradarà menys que el de l’any anterior, i amb ell arribarà el bon temps, els nens acabaran les classes i uns pares sortiran al Telenotície s dient que sort en tenen, dels avis; els mateixos pares, potser, i els mateixos nens que viatjaran a dins d’un dels 600.000 vehicles que sortiran esglaonadament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, durant el pont de Sant Joan. Ens enriurem que TV3 torni a programar Plats bruts i Mister Bean, començarà la campanya de prevenció d’incendis, arribarà una onada de calor sahariana i quan vegem els Jocs Olímpics de Tòquio afirmarem orgullosos que com els de Barcelona, cap. El 2020 celebrarem el desè aniversari de la primera manifestació independentista, per la qual cosa l’11 de setembre omplirem la Diagonal, la Meridiana i el passeig de Gràcia agafats de la mà, amb un punter gegant i formant una ve baixa (o dues). La lliga de futbol haurà acabat de començar i ja s’aturarà pels partits de seleccions, cosa que als programes d’esports ens farà témer pel possible impacte del virus FIFA, mentre els magazins ocuparan matins i tardes preguntant-se si cal un carnet de boletaire. L’últim dissabte d’octubre ens entretindrem pensant si a les 2 seran les 3 o a les 3 seran les 2, i debatrem sobre els beneficis reals del canvi d’hora, però tampoc ens hi aturarem gaire perquè, encara en màniga curta, l’1 de novembre del 2020 haurem de constatar, amb tristesa i resignació, que Halloween li ha tornat a passar la mà per la cara a la castanyada. La tradicional encesa dels llums de Nadal vindrà acompanyada de la seva no menys tradicional polèmica sobre la conveniència de la data triada per fer-ho i, pel pont de la Puríssima, es preveuen cues quilomètriques per arribar al Mercat Medieval de Vic i a la Fira de l’Avet d’Espinelves. Al desembre els catalans donarem una lliçó de solidaritat amb La Marató de TV3 i la rifa de Nadal haurà anat molt repartida, per bé que no es descarta alguna pluja de diners en un barri obrer. El 2020 acabarà amb focs artificials a Austràlia, on ja serà 2021. IIIII