22/06/2021

Seriós avís d'Europa

3 min
Pedro Sánchez arribant al Liceu, on aquest dilluns va anunciar la concessió dels indults als presos polítics del Procés.

El Consell d’Europa acaba d’aprovar una resolució que critica de manera severa la criminalització del Procés relacionada amb els fets de setembre i octubre de 2017. Malgrat que la resolució té cura de no posar en qüestió la condició democràtica d’Espanya i recorda que el referèndum del 1-O es va convocar de manera il·legal i en contra dels advertiments fets pel Tribunal Constitucional, adverteix de l'exagerada reacció de l’Estat davant d’aquells fets, que ha posat en qüestió valors essencials de qualsevol democràcia; concretament la llibertat d’expressió i de reunió i el respecte al principi de legalitat en matèria penal.

No es tracta precisament de drets menors, perquè tots ells són imprescindibles per poder parlar d’un estat veritablement democràtic. El Consell d’Europa ens diu que Espanya respecta aquests drets amb caràcter general, però també ens diu que s’ha produït una greu excepció en el cas del Procés. Una excepció que ha portat a donar una resposta desmesurada a uns fets que mai haurien d’haver dut a una condemna per sedició i a la imposició de llargues penes de presó.

En la immensa majoria d’estats, qüestionar la integritat territorial sol tocar el viu. Però a Espanya és un acte que produeix especial intolerància. Encara que la Constitució no sigui militant i permeti defensar un projecte independentista, la qualitat de la nostra democràcia no és la mateixa que la d’altres països a l’hora d’entomar un desafiament d’aquesta naturalesa. Només això explica l’aprofitament interessat que l’Estat va fer dels dèficits legals en què va incórrer el Procés, per donar-los una dimensió penal que en cap cas haurien d’haver tingut.

Això és el que diu precisament la resolució del Consell d’Europa quan desqualifica en tota regla la tesi en què es va fonamentar el Tribunal Suprem per condemnar per sedició. Per al Consell d’Europa, els fets que el Tribunal Suprem pren com a fonament per condemnar per sedició estan emparats per l’exercici de la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, sense ser idonis, en cap cas, per poder ser considerats penalment com el tipus d’aixecament tumultuari que exigeix el delicte de sedició.

El Consell d’Europa també remarca que l'organització d'un referèndum il·legal va ser despenalitzada l’any 2005 i dedueix que, per obviar aquesta derogació, el Tribunal Suprem ha fet una interpretació desproporcionada i injustificada del delicte de sedició per castigar per elevació uns fets que, per ser considerats sedició, hauria calgut que tinguessin un element de violència que no va existir. Una interpretació que ha portat a la inoperància la despenalització de l'organització d’un referèndum il·legal i a aplicar, en canvi, amb un resultat pervers, unes penes desproporcionades per uns actes pacífics.   

El posicionament del Consell d’Europa coincideix amb l’informe que Amnistia Internacional va fer públic quan es va conèixer la sentencia del Tribunal Suprem, i això no és una sorpresa, almenys per a aquells que ja hem tingut ocasió d’expressar per escrit les febleses de la condemna per sedició. Però la resolució del Consell d’Europa fa un pas més per raó de la rellevància de la institució que expressa de manera tan clara els dubtes que Espanya hagi actuat com una democràcia madura amb relació al Procés i també per la contundència del seu missatge a l’hora de demanar rectificacions.

Demanar a les autoritats espanyoles que reformin la regulació penal del delicte de sedició perquè no s’hi puguin encabir en el futur fets propis de l'organització d’un referèndum il·legal o manifestacions no violentes, i adoptar mesures per alliberar els condemnats i posar fi als actuals procediments d’extradició, són una esmena en tota regla al capteniment seguit per l’Estat amb relació al Procés. Com ho són també les demandes perquè cessin les actuacions penals o econòmiques adoptades contra funcionaris de rang inferior vinculats amb l'organització de l'1-O, o perquè s’obligui a renunciar a les idees polítiques per obtenir beneficis penitenciaris.

La resolució del Consell d’Europa es produeix el mateix dia que el president del govern espanyol ha anunciat la concessió dels indults . No crec que sigui una coincidència, perquè la resolució del Consell d’Europa fa dies que era causa de preocupació al govern espanyol. La resolució segurament no serà del grat de les autoritats espanyoles, però objectivament reforça la posició dels que creuen que és urgent abordar definitivament el conflicte dins del marc polític, del qual no hauria d’haver sortit mai. Seria intel·ligent utilitzar la resolució en aquesta direcció quan el Consell d’Europa ha certificat que criminalitzar el Procés tal com s’ha fet a Espanya no és propi ni digne d’una democràcia. És un toc d’atenció molt important, sobretot quan Espanya comparteix amb Turquia l’incòmode protagonisme de ser un dels dos únics països mencionats directament en la resolució del Consell d’Europa.

Antoni Bayona és professor de dret a la UPF i ex lletrat major del Parlament