La síndrome de Hänsel i Gretel
EN UNA DE les versions d'aquest terrible conte, quan el Hänsel li diu a la Gretel que gràcies a les pedretes que ha deixat caure podran tornar a casa seva, la Gretel li fa una reflexió plena de seny: "¿I de què ens servirà? Si ens han abandonat un cop, ho tornaran a fer". Llavors el Hänsel recorre a un argument que trenca el cor: "No ens tornaran a abandonar, Gretel, perquè aquesta vegada ens portarem tan bé que no tindran cap motiu per fer-ho".
L'argument il·lumina els mecanismes de defensa d'una psicologia sana quan l'agredeix un comportament psicopàtic. És evident que no hi ha motius perquè uns pares abandonin els seus fills al bosc. Però assumir que són uns monstres fa tant de mal que, en termes de salut mental, surt més a compte autoinculpar-se.
Hi ha alguna cosa d'això en la famosa dita "Dos no es barallen si un no vol". Certament, que un no vulgui és essencial per evitar la baralla, però al final la voluntat de pau i diàleg ha de trobar en l'altre un mínim de complicitat, i és històricament fals que sempre la trobi.
La resposta del Hänsel em ve al cap quan sento que el procés sobiranista serà tan impecablement democràtic, tan modèlic, que no hi haurà cap motiu per al trencament de la convivència, com si la nostra voluntat de no barallar-nos ja fos suficient.
No cal psicoanalitzar els espanyolistes per adonar-se que faran de tot abans d'acceptar com a pàtria el que per a ells serà un monyó en carn viva. Val més, doncs, que ens preparem per afrontar estratègies davant les quals potser no n'hi haurà prou portant-se molt bé per preservar la convivència.
