SLAPPs: la mordassa legal de la premsa i de la crítica social
El Parlament Europeu acaba d’aprovar un informe crucial per a la llibertat d’expressió. Versa sobre les SLAPP, les sigles en anglès de strategic lawsuits against public participation, és a dir, els plets estratègics contra la participació pública. L'informe sorgeix de la proposta de l'EU Citizen Network del 2020, que aquell any va alertar d'aquest fenomen internacional, que als Estats Units és ben conegut i, de fet, està regulat, però que a la Unió Europea encara no havia rebut atenció, malgrat ser un fenomen creixent. Segons l’informe, fins ara, la manca d’un abordatge legal i judicial consistent i comprensiu de les SLAPP a la Unió Europea ha impedit identificar-les amb promptitud i reconduir-les de forma eficient. Les SLAPP són accions legals abusives, civils o criminals, que fan servir privats (individus i/o empreses) i administracions amb el propòsit de dissuadir la participació pública i escanyar la crítica i la denúncia social sobre afers d’interès públic. Aquestes accions legals s’aprofiten del fet que molts països consideren la difamació com un delicte; de fet, fins i tot s’ha generat el denominat libel tourism, que consisteix a triar el país en què es presentarà la demanda judicial segons la severitat de la seva legislació sobre difamació.
Aquesta tendència afecta molt directament la premsa. En l'informe de l’entitat Index on censorship del 2020 s'identificava la litigació abusiva com una de les amenaces actuals més serioses per al periodisme, i es repassaven diverses accions legals paradigmàtiques que s'han dut a terme contra 6 periodistes de diversos territoris.
Però l’informe aprovat pel Parlament Europeu no només pretén protegir la premsa, sinó que és ben conscient que també s’ha de protegir l’anomenat periodisme ciutadà i l’acció de denúncia social fets per l’acadèmia, les professionals compromeses amb els drets humans, les activistes i les ONG, perquè contribueixen en gran mesura a la tasca democràtica de fiscalitzar l’actuació dels poders públics i els poders econòmics. De fet, el Parlament Europeu, el 2020, ja va demanar al Comitè d’Assumptes Legals que emetés un estudi sobre l’ús de les SLAPP per silenciar periodistes, ONGs i la societat civil en general.
L’informe del Parlament Europeu reivindica que la lluita contra les SLAPP ha de realitzar-se des d’un abordatge legal i també des del soft law, amb mesures normatives no vinculants. L’informe pretén crear una cultura jurídica i un marc legal objectiu que garanteixi la seguretat jurídica i alhora asseguri el dret a un judici just i l’accés a la justícia de les persones demandades o querellades per SLAPPs. També pretén assegurar el suport a les víctimes d’aquesta litigació abusiva devastadora, que provoca danys psicològics i econòmics i sobretot un efecte silenciador.
Les mesures proposades suposaran un xoc tèrmic per a les dinàmiques dels jutjats i tribunals estatals, que actuen amb una desídia absoluta quan reben casos de litigació que afecta la llibertat d’expressió i informació. En la jurisdicció penal, la més utilitzada a l’estat espanyol en assumptes de llibertat d’expressió, els jutjats d’instrucció, quan se’ls presenten aquestes accions legals, tenen tota la informació disponible per dictar una resolució de fons que impedeixi que el procés s’enceti. Però, en lloc d’això, acostumen a admetre les querelles de forma rutinària, allarguen els procediments i, fins i tot, permeten que arribin a judici perquè siguin els jutjats enjudiciadors els qui prenguin la decisió de fons. Per a la persona que ha estat denunciada de forma abusiva, això suposa a la pràctica veure’s abocada durant mesos, si no anys, a un procediment que pel mer fet d’haver-se iniciat ja qüestiona la seva credibilitat i en malmet l'honorabilitat. Alhora, comporta conseqüències com les despeses econòmiques i el desgast personal per a aquesta persona i per al seu entorn familiar i polític. Es pot afirmar, doncs, que el sistema judicial espanyol, per desídia o per connivència, està permetent la litigació abusiva i el chilling effect (efecte inhibidor de la crítica social) que provoca.
El Parlament Europeu reivindica que per combatre les SLAPPs cal formar la judicatura perquè sàpiga detectar-les i neutralitzar-les. També demana que s’adoptin mesures en la jurisdicció penal per salvaguardar els drets de les persones, de manera que el procediment no pugui ser usat per silenciar les víctimes de SLAPPs.
A l’estat espanyol cada cop són més nombrosos els procediments judicials d’aquest tipus, sobretot des de certs sectors com els sindicats policials o els sindicats de presons. Un cas paradigmàtic de SLAPP ha estat el de les denúncies per difamació contra Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, per haver afirmat a finals del 2018 al Tot es mou de TV3 que a Catalunya existia la tortura. Rivera ha hagut d’esperar tres anys d’absurd recorregut judicial, en què s’han succeït demandes civils i procediments penals, per veure refermada la seva llibertat d’expressió. Precisament avui, coincidint amb l’aprovació de l’informe contra les SLAPPS, l’Audiència Provincial de Barcelona, finalment, ha arxivat la darrera denúncia contra Rivera per aquelles declaracions, impulsada per 200 funcionaris de presons i amb el suport de Marea Blava. A partir d’ara ja podrem posar nom a la litigació abusiva i antidemocràtica per emmordassar la crítica social.
