No podràs votar

Actualment el dret al sufragi, a Espanya, no és un dret sinó un privilegi

SUSAN KALUNGE
SUSAN KALUNGE Afrofeminista i membre del Consell de SOS Racisme

Aquest diumenge, 10 de novembre, tornem a tenir una cita amb les urnes per decidir quines persones seran representants polítiques de la ciutadania. Però en aquesta anomenada festa de la democràcia no tothom podrà dir-hi la seva. Ja ho vam viure a les anterior generals, celebrades el 28 d'abril d'aquest mateix any. En aquella convocatòria vam recordar que la societat en la qual vivim no és una democràcia real perquè denega el dret de sufragi actiu i passiu a una part important de la població pel sol fet de no tenir la nacionalitat espanyola.

No és país perquè voti tothom

Aquest diumenge, la història es repeteix. N'hi haurà que no podran ser partícips de les decisions polítiques i socials que afecten la societat en què viuen i de la qual formen part. Aquestes persones no podran castigar a les urnes els missatges racistes i xenòfobs de Santiago Abascal, que criminalitza la migració i nega la violència de gènere, entre altres posicionaments d’extrema dreta. I en són, en gran mesura, les més afectades. 

Ho vam veure dilluns passat, en horari de màxima audiència, al debat electoral de RTVE i Atresmedia, quan Abascal –posterioriment també ho faria Ignacio Garriga al debat de TV3– va fer un discurs carregat de mentides i missatges d’odi amb la intenció d’establir una connexió racista i xenòfoba entre migració i delinqüència. 

Seguim sota el paradigma paternalista –que és una conseqüència més del racisme institucional– que infantilitza la migració i que reprodueix la idea que la població migrant i la seva descendència tenen un paper secundari i residual a la societat. Aquest marc mental impedeix garantir la igualtat de les persones migrades en l’àmbit polític, tot i que, com no pot ser d’una altra manera, formen part del conjunt social i hi participen.

Aquesta denegació del sufragi actiu i passiu és clarament una vulneració de drets civils i polítics, i per tant tota la societat hauria de prendre partit per denunciar-ho i acabar amb aquesta situació anòmala i profundament discriminatòria envers la població de nacionalitat no espanyola. Hem de trencar amb aquest esquema vulnerabilitzador que vincula el dret de participació a la nacionalitat, i lligar-lo amb la residència. I no ens podem cansar de repetir-ho, convocatòria electoral rere convocatòria electoral, fins que el greuge es reverteixi.

Recordem que amb la legislació actual es pot produir la situació paradoxal que hi hagi persones que, tot i haver nascut a Espanya –en una família d’origen estranger–, poden no tenir nacionalitat espanyola, i per tant no puguin exercir el seu dret a vot.

La situació és francament greu perquè actualment el dret al sufragi, a Espanya, no és un dret sinó un privilegi que només tenen els que són posseïdors de la nacionalitat espanyola. No ens podem conformar amb una societat i una democràcia tan febles, que vulneren els drets i neguen la participació d’una part de la seva població. No ens ho podem permetre.

Si pots votar i vols, fes bon ús del teu privilegi. No votis racisme!

Més continguts de