El suspens va començar amb l'impost de successions
La principal promesa del programa de CiU quan Artur Mas va accedir a la presidència fa dos anys era aconseguir el pacte fiscal. Era una promesa electoral relativament arriscada, perquè l'incompliment ha estat atribuïble a l'altra part negociadora i li ha permès fer el salt endavant. Però és obvi que ha fracassat el projecte de millorar el finançament i acabar amb el dèficit fiscal, la qual cosa ha escurçat a la meitat una legislatura en què la immensa majoria de promeses electorals queden incomplertes.
L'ARA va iniciar el control del govern basat en el programa electoral, i ara cal fer balanç. I d'entrada cal recordar que el govern Mas va tenir molta pressa a complir una de les seves promeses electorals estrella: la desaparició de l'impost de successions, precisament amb l'argument que els compromisos cal complir-los. Ho va fer, malgrat que en plena crisi renunciava a milions d'euros imprescindibles per a l'atenció en serveis públics que van ser les primeres víctimes de les retallades. Ara, després de dos anys durant els quals s'han mantingut les retallades de sous dels funcionaris, la pèrdua de nivell adquisitiu de la classe mitjana i la destrucció de llocs de treball, aquella promesa acomplerta mereix un suspens més contundent encara que les que no s'han arribat ni a poder plantejar.
No és gens afalagador repassar la feina feta, perquè Mas i Mas- Colell han dedicat el gruix de la seva acció de govern a quadrar números i assegurar la liquiditat per afrontar pagaments.
L'ARA Control dels dos curts anys d'aquesta legislatura d'Artur Mas marca "programa incomplert", però el suspens més dur el mereix el mateix programa, dissenyat per guanyar unes eleccions i no per afrontar una situació de crisi que ja vivíem el novembre del 2010. No hi havia excuses aleshores, i tampoc ara. Per tant, atenció al programa electoral del 2012. Sabem on som. I no es poden prometre impossibles.
