25/05/2021

Tercera edat a l'atac

2 min

Un grup d’això que en cursi es diu “persones de la tercera edat” s’han concentrat davant d’una seu bancària per reclamar els seus drets. Uns drets, per cert, que han fet que es produeixi allò que en cursi es diu un “win-win”. Ells exigeixen que els atengui el personal, perquè tots sols, al caixer, no se’n surten amb els tràmits. D’aquesta manera, demanen que el lloc de treball del que els atenia continuï existint. Penseu que cada cop que al Decathlon feu veure que no sabeu passar per les caixes d’autocobrament i heu de demanar ajuda d’un treballador, esteu perpetuant-li la feina. A Catalunya Ràdio explicaven que la protesta és perquè “no els atenen, els fan fer les operacions a través del web, es troben sols davant d’una societat que els obliga a dominar internet”.

No cal ser ancià per voler que a La Caixa t’atengui el personal. Els temps estan canviant, cantava Bob Dylan. Però vet aquí que Bob Dylan ha fet vuitanta anys i deu ser tan boomer com jo. Un avi té tot el dret del món a anar a “pagar els morts” en persona, justament. I té tot el dret del món a anar a —horror— actualitzar la llibreta, i demanar-li al jove que l’atén que li miri els moviments i li traspassi vint euros al net. I aquí rau la venjança dels usuaris bancaris de la tercera edat. Ens queixàvem que es podien passar una hora a l’oficina, actualitzant llibretes, demanant rebuts i protestant per una comissió de cinc cèntims, perquè tenen temps. Doncs bé. Es convertiran en el terror de l’estament bancari. Si ara algú ha decidit que no es passaran el matí al banc, perquè no els atendran en persona, ara se’ls trobarà protestant davant d’una oficina. Han guanyat molt de temps ara que no els atenen en persona. I tot aquest temps, ai, el faran servir.

Empar Moliner és escriptora