El ‘top manta’, ara al metro
No és un problema fàcil de resoldre, el del top manta. I no és només un problema barceloní, tot i que a la capital catalana és vistós i endèmic. El top manta és la suma de dues realitats contemporànies que són la cara i la creu de la globalització viatgera: el turisme de masses i els grans moviments migratoris. Els segons es busquen la vida com poden -és una qüestió de supervivència-, mentre els primers gaudeixen de les vacances i de les compres, si poden ser barates, millor. Es retroalimenten. Com més turistes, més manters. Els que pateixen aquesta pinça, aquesta sinergia, són els veïns de les ciutats i els pobles turístics. Pateixen el turisme quan és excessiu i distorsiona la vida ciutadana i pateixen els manters quan es converteixen en una competència il·legítima al comerç regular.
A Barcelona el top manta ha baixat ara al subsòl, al metro. I no és una qüestió de fred -tot i que hi hagi pogut influir-. És sobretot una manera d’evitar la persecució policial. A les andanes, tant la Guàrdia Urbana com els Mossos de moment han decidit no actuar contra aquest col·lectiu pel perill que suposarien les corredisses en un espai tan limitat, i amb el metro en circulació. Això ha donat un ampli marge de maniobra als manters, que de cop han trobat un lloc segur, sense haver de patir per si els enxampen. Només s’han de concentrar en la venda. No tan sols la policia els deixa fer, sinó que tampoc els empaiten els vigilants jurats contractats per TMB o Renfe.
Ja va passar quan es van instal·lar al Port Vell, on només tenia jurisdicció la policia portuària, que no donava a l’abast. Allà, en l’últim any i mig l’Ajuntament ha posat en marxa una triple acció: en primer lloc, instal·lar-hi un skate park ; en segon lloc, promoure un pla d’ocupació per intentar integrar-los (es va actuar sobre una quarantena), i finalment, mesures policials per requisar el material als que persisteixen en la venda il·legal, majoritàriament, a més, de productes de marca falsificats. Però sempre n’arriben de nous. Perquè el problema és global... Sigui com sigui, ara caldrà actuar al metro. Potser és perillós perseguir-los policialment, però també ho és que ocupin un espai no habilitat, amb molt de trànsit de persones. Entitats veïnals i oposició política reclamen solucions. Cal que l’Ajuntament s’hi posi. O anirà a més.
