Si tornen les antigues pessetes

Hem llegit a la premsa aquests dies entrevistes a diversos experts de noms alemanys que consideren que si tornessin les pessetes la cosa aniria millor, perquè es podrien devaluar i el regne d'Espanya seria competitiu. Em sembla la millor idea que s'ha produït a la Península des que Presuntos Implicados van anunciar que es dissolien. Per diversos motius:

-Rajoy, que seria president, tot i les paraules commovedores de Leire Pajín ("ganaremos por poquito, pero ganaremos"), vendria com un triomf personal el retorn a una tradició espanyola que mai no hauríem hagut d'abandonar.

-M'agradava que als bitllets de cent hi hagués la cara de mossèn Cinto Verdaguer amb barretina.

-Tots els inadaptats que mai de la vida han comptat en euros i han demanat, sempre, sempre, "això en pessetes quant és?", ara tornaran a ser uns adaptats.

-El tertulià incessant que continua fent servir expressions com "canviar la pesseta" o "duros a quatre pessetes" tornarà a estar à la page.

-Si tornen les pessetes, a Telecinco faran una gala, La gala de la peseta, presentada per Belén Esteban, Kiko, Coto, Pilar Rahola i María Antonia Iglesias. A Televisió Espanyola s'hi farà un especial La hora de José Mota que es dirà ¿Y esto en pesetas cuanto es, oiga?

-Els preus es tornaran a arrodonir, de nou a l'alça.

-Als bitllets, a banda de mossèn Cinto Verdaguer, hi podrem posar nous herois, per exemple, Daniel Digés, el que va anar a Eurovisión i va ser boicotejat pel malèvol Jimmy Jump.

-Catalunya perdrà una nova oportunitat de diferenciar-se del regne i també entrarà a la zona pesseta.

-Podrem tornar a parlar de les botigues "de vint duros".

-I, sobretot, hi haurà inadaptats que, a partir d'ara, diran: "Això són deu mil pessetes (seixanta dels antics euros)".