A qualsevol notícia sobre Rodalies, els trens surten gairebé sempre plens de pintades. Aquest dimarts mateix, a la foto del camió que ha topat amb un comboi al pas a nivell del Brull, el primer vagó estava guixat.
Sí, esclar que el fet que els trens circulin amb pintades és el menor dels problemes davant els retards, les cancel·lacions, els viatges en llaunes de sardines, les estacions amb les escales mecàniques espatllades des de fa mesos o els trajectes amb velocitats com els de fa un segle. Però els guixots hi afegeixen el toc final de desolació col·lectiva. Veure com el tren va exhibint la seva deixadesa allà per on passa és el símbol definitiu d'un servei abandonat a la seva dissort, amb el qual tothom pot fer el que li dona la gana perquè el confort del passatger és indiferent a una companyia que ha abaixat els braços i admet la derrota que és que li pintin el material.
S’entén que és difícil acabar amb les obsessions patològiques dels que pensen que són Banksy quan, en realitat, només saben fer gargots, o que creuen que són uns valents que viuen perillosament perquè embruten els vagons. Però pensant en els nous trens que començaran a arribar d'aquí uns mesos, i en la remuntada del servei, que al final arribarà, caldria que Rodalies s’assegurés que els trens circulin nets i estiguin ben guardats, per respecte a la societat que els ha pagat amb els seus impostos, als treballadors, als passatgers i a la companyia mateixa.
