02/03/2022

Tres escenaris de com acaba aquesta guerra

5 min
Concentració contra la guerra a Sant Petersburg

La batalla per Ucraïna que s'està desplegant davant dels nostres ulls té el potencial per ser l'esdeveniment més transformador a Europa des de la II Guerra Mundial i la confrontació més perillosa per al món des de la crisi dels míssils de Cuba. Veig tres possibles escenaris de com acaba aquesta història. Els anomeno “El complet desastre”, “El compromís brut” i “Salvació”.

L'escenari del desastre ja està en marxa: tret que Vladímir Putin canviï d'opinió o que Occident el dissuadeixi, sembla voler matar tanta gent com calgui i destruir tanta infraestructura ucraïnesa com sigui necessari per esborrar Ucraïna com a país lliure independent (i la seva cultura) i liquidar el seu lideratge. Aquest escenari podria conduir-lo fins a cometre crims de guerra l'abast dels quals no s'ha vist a Europa des dels nazis. Uns crims que convertirien en pàries globals Vladímir Putin, els seus amiguets i Rússia com a país. 

El món connectat i globalitzat mai no ha hagut de tractar amb un líder acusat de cometre crims de guerra d'aquest nivell. El país de Putin té una massa terrestre que s'estén per onze franges horàries, és un dels grans proveïdors de petroli i gas del món i posseeix l'arsenal d'armes nuclears més gran del planeta.

Cada dia que Putin es nega a parar som més a prop de les portes de l'infern. Amb cada vídeo de TikTok i foto de mòbil que mostra la brutalitat de Putin, serà més difícil que el món miri cap a una altra banda. Però intervenir té el risc d'encendre la primera guerra al cor d'Europa amb armes nuclears. I permetre que Putin redueixi Kíev a runa, amb milers de morts –igual com va conquerir Alep i Grozni–, li permetria crear un nou Afganistan europeu, escampant refugiats i caos.

Putin no té la capacitat d'instal·lar un líder titella a Ucraïna i abandonar-lo allà: un titella s'hauria d'enfrontar a la insurrecció permanent. Per tant, Rússia necessita instal·lar desenes de milers de soldats a Ucraïna per controlar-la. I els ucraïnesos els hi dispararan cada dia. És terrible que poc que ha pensat Putin en la manera com acabarà la seva guerra.

Tant de bo que l'única motivació de Putin fos el seu desig de mantenir Ucraïna fora de l'OTAN; la seva fam ha anat molt més enllà. Putin està en mans del pensament màgic: com deia Fiona Hill, un dels màxims experts nord-americans sobre Rússia, en una entrevista publicada dilluns per Politico, ell creu que hi ha una cosa anomenada “russky mir”, o “món rus”; que els ucraïnesos i els russos són “un sol poble”, i que és missió seva maquinar “la reunió de tots els russòfons de diferents països que en algun moment van pertànyer a la Rússia dels tsars”.

Per materialitzar aquesta visió, Putin creu que té el dret i el deure de desafiar el que Hill anomena “un sistema basat en regles en què les coses que els països volen no es prenen per la força”. I si els EUA i els seus aliats intenten interposar-se en el camí de Putin –o intenten humiliar-lo com van fer amb Rússia al final de la Guerra Freda–, assenyala que està preparat per fer-nos parar bojos. O, com Putin va avisar l'altre dia abans de posar la seva força nuclear en estat d'alerta màxima, qualsevol que s'interposi en el seu camí haurà d'estar preparat per enfrontar-se a “conseqüències que no ha vist mai” abans. Afegiu a tot això els cada cop més nombrosos informes que qüestionen la salut mental de Putin i ja teniu un còctel aterridor.

El segon escenari és que, d'alguna manera, l'exèrcit i el pobre ucraïnès resisteixin prou temps la blitzkrieg russa i que les sancions econòmiques comencin a ferir profundament l'economia de Putin, i així totes dues bandes se sentin forçades a acceptar un compromís brut. Aproximadament, implicaria que a canvi d'un alto el foc i la retirada de les tropes russes, els enclavaments de l'est d'Ucraïna que ara estan de facto sota control rus serien formalment cedits a Rússia, mentre que Ucraïna prometria explícitament que mai no entrarà a l'OTAN. Alhora, els EUA i els seus aliats acordarien aixecar les sancions econòmiques imposades recentment a Rússia.

Aquest escenari és improbable, perquè bàsicament requeriria que Putin admetés que és incapaç de completar la seva missió de reabsorbir Ucraïna a la pàtria russa, després de pagar un alt preu des del punt de vista econòmic i de les morts de soldats russos. A més, Ucraïna hauria de cedir formalment part del seu territori i acceptar que serà una terra de ningú permanent entre Rússia i la resta d'Europa, encara que almenys mantindria la independència nominal. També requeriria que tothom ignorés la lliçó ja apresa que no es pot confiar que Putin deixi en pau Ucraïna.

Finalment, l'escenari menys probable però el que podria tenir un millor resultat és que el poble rus mostri tanta valentia i compromís amb la seva pròpia llibertat com el poble ucraïnès, i aconsegueixi la salvació fent fora Putin del poder. 

Molts russos deuen estar començant a preocupar-se, perquè mentre Putin sigui el seu present i futur líder, no tenen futur. Milers de persones estan baixant al carrer per protestar contra la guerra boja de Putin. Ho estan fent posant en risc la seva seguretat. I encara que és massa aviat per dir-ho, la seva empenta fa que ens preguntem si s'està trencant l'anomenada barrera de la por, i si un moviment massiu podria finalment posar fi al regnat de Putin.

Fins i tot per als russos que no fan res, la vida s'està desbaratant a petita i gran escala. Com va indicar el meu col·lega Mark Landler: “A Suïssa, el festival de música de Lucerna ha cancel·lat dos concerts simfònics amb un mestre rus. A Austràlia, l'equip nacional de natació va dir que boicotejaria un campionat mundial a Rússia. A les pistes d'esquí de la Magic Mountain de Vermont, un cambrer buidava ampolles de vodka Stolichnaya a la claveguera. De la cultura al comerç, dels esports als viatges, el món està evitant Rússia de múltiples maneres per protestar contra la invasió d'Ucraïna per part del president Vladímir V. Putin”. 

I després hi ha la nova taxa Putin, que tots els russos hauran de pagar de manera indefinida pel plaer de tenir-lo com a president. Estic parlant dels efectes de les sancions creixents que el món civilitzat està imposant a Rússia. Dilluns, el Banc Central rus va haver de mantenir tancada la Borsa per evitar una crisi de pànic i va veure's forçat a pujar els tipus d'interès en un sol dia del 9,5% al 20% per encoratjar la gent a no desprendre's dels rubles. Malgrat tot, el ruble es va desplomar un 30% davant del dòlar. Ara val menys d'un cèntim de dòlar.

Per totes aquestes raons espero que ara mateix hi hagi alts càrrecs militars i d'intel·ligència russos, propers a Putin, que s'estiguin reunint en un armari del Kremlin i dient ben clar el que deuen estar pensant: o Putin ha perdut força com a estrateg durant el seu aïllament pandèmic o nega amb rotunditat com de malament ha calculat la força dels ucraïnesos, els EUA, els seus aliats i la societat civil global en general.

Si Putin continua endavant i arrasa les grans ciutats d'Ucraïna i la seva capital, Kíev, ell i tots els seus amiguets no tornaran a veure mai més els apartaments de Londres i Nova York que van comprar amb les riqueses robades. No hi haurà més Davos ni més St. Moritz. En lloc d'això, estaran tots tancats en una gran presó anomenada Rússia, amb llibertat per viatjar únicament a Síria, Crimea, Bielorússia, Corea del Nord i la Xina, potser. Els seus fills seran expulsats dels internats privats, de Suïssa a Oxford.

O els amiguets col·laboren per expulsar Putin o tots compartiran la seva cel·la d'aïllament. I el mateix per al gran públic rus. M'adono que aquest escenari és el menys probable de tots, però és el que més s'acosta al somni que vam tenir quan va caure el Mur de Berlín el 1989: una Europa plena i lliure, de les Illes Britàniques a Vladivostok.

Copyright The New York Times

Thomas L. Friedman és periodista, tres vegades guanyador del premi Pulitzer
stats