Dilluns vaig intervenir al programa Els matins de TV3 per justificar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Un amic que té el cap excepcionalment ben moblat em va enviar un missatge en què deia que se sorprenia de la meva intervenció i concloïa que es temia que “això acabarà com sempre, amb Aena i les elits fent l'únic que saben fer: atraure turistes”.
L’ampliació del Prat té molts detractors, però em sembla que l’únic argument seriós és el que preocupa al meu amic. Abans d’abordar-lo, però, és obligat que em refereixi als altres.
Comencem per l’impacte sobre l’ecosistema del delta del Llobregat. Crec que els ciutadans que no tenim coneixements tècnics sobre el tema hauríem d’estar tranquils per dos motius: perquè qui n'està al càrrec –Jordi Sargatal– és una persona amb una trajectòria solidíssima i perquè, a més, amb tota probabilitat la Comissió Europea –que té la mosca darrere l'orella a causa dels incompliments de l’anterior ampliació– fiscalitzarà de manera estricta el que s’hi faci. Tampoc no em sembla seriós criticar que les compensacions es facin amb terrenys que almenys parcialment avui són agrícoles, ja que aquests terrenys abans eren aiguamolls. Si tanta importància donem als aiguamolls, quin mal hi ha que tornin a ser-ho?
Seguim amb l’argument del canvi climàtic. És cert que aproximadament un 4% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) són produïts per l’aviació, i és indubtable que en un aeroport amb més vols es generen més emissions. Ara bé, el pitjor que podem fer amb el canvi climàtic –que és un repte existencial per a la civilització– és tractar-lo de manera infantil. La frase “Els petits canvis són poderosos” del Capità Enciam estava bé per conscienciar-nos, però no com a guia d’acció. Si el Prat no ofereix uns vols en concret, aquests mateixos vols seran oferts per Reus o Girona si són de radi curt (com va passar abans de l’última ampliació) o per Barajas si són de radi llarg. El nostre perjudici serà real, mentre que la millora del benestar planetari serà il·lusòria. Com s’ha de fer per eliminar el 4% de GEH està perfectament definit, mal que els pesi a les aerolínies, i mal que els pesarà als turistes low cost: la substitució del baratíssim querosè destil·lat a partir de petroli pel caríssim querosè que no emet GEH, una decisió que la UE ja ha pres i de la qual no ens podem apartar a base de succedanis.
Tampoc no és sòlid l’argument de l’equilibri territorial. Limitar la capacitat del Prat portarà més passatgers a Reus i a Girona, sens dubte (ja ha passat), però seran passatgers turístics (les pistes d’aquests aeroports són curtes i les terminals no estan preparades per a aeronaus grans) que podran accedir còmodament a la ciutat de Barcelona amb un AVE que els portarà des de la terminal fins a La Sagrera.
Menys sòlid és encara l’argument tecnològic, d’acord amb el qual les aeronaus que facin vols transcontinentals seran capaces d’enlairar-se des d’una pista curta en totes les circumstàncies. El futur no està escrit, però si Aena –que disposa d’una de les concentracions d’experts aeronàutics més importants del planeta– està disposada a incórrer en el caríssim allargament d’una pista és perquè la probabilitat que això passi és negligible; i quan dic que l’allargament és caríssim no em refereixo al cost de l’obra, sinó al de les compensacions mediambientals.
Resta, doncs, l’argument del turisme.
Indubtablement, si el Prat passa de 55 milions de passatgers a 70, la immensa majoria dels 15 de diferència seran turistes que no ens faran cap bé i sí molt mal. Les estadístiques econòmiques sobre el que ha passat a Catalunya en general i a Barcelona en particular en l’últim quart de segle són contundents. Alguns hi han guanyat molt, però la majoria hi han perdut molt. No sols en qualitat de vida sinó també en capacitat econòmica. El nombre de turistes que ens visiten ha de reduir-se si volem que el segon quart de segle no sigui una repetició del primer, que s’ha caracteritzat per un fenomenal creixement econòmic i un deteriorament molt significatiu del benestar col·lectiu.
Ara bé, tractar de gestionar el turisme escanyant l’aeroport seria equivalent a voler combatre una infecció a base de deixar d’alimentar el malalt. “Que els estalvis no es mengin les estovalles”, diu la saviesa popular. El nombre i l’impacte del turisme es gestionen de dues maneres: amb impostos i controlant la capacitat de pernoctació. Com que està a les nostres mans apujar la “taxa” turística i com que està a les nostres mans tornar els turistes allà d’on no n'haurien hagut de sortir mai –els hotels–, no tenim ni excuses ni necessitat de fer-nos mal tallant-nos les ales al Prat, que és una peça important per consolidar una economia més sana que la que tenim ara.
