Qui són els veritables responsables de l’escàndol del fiscal Moix?
El fiscal d’Anticorrupció de l’Audiència Nacional, Manuel Moix, té les hores comptades des que es va saber que era copropietari d’una empresa amb seu al paradís fiscal de Panamà. El to de les seves declaracions d’ahir, i el fet que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es negués a defensar-lo, anticipen una destitució que estava cantada. El problema, però, no és aquest final lamentable, sinó la història que hi ha al darrere d’un nomenament viciat d’origen.
Recordem la pel·lícula dels fets. Moix va arribar a la fiscalia d’Anticorrupció com a resultat de la purga que el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va posar en marxa al febrer per apartar els fiscals més díscols i col·locar-ne d’altres més dòcils amb el PP. El seu nomenament va ser polèmic perquè, de tots els candidats a ocupar la plaça, era l’únic que no tenia experiència a Anticorrupció.
També se li atribuïa una proximitat amb el PP que aviat es va fer evident. De fet, l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González va anunciar el nomenament de Moix -mesos abans que es produís- al seu amic Eduardo Zaplana en una de les converses enregistrades per la policia en el marc de l’operació Lezo. En la mateixa conversa, González va lloar el perfil de Moix, enquadrat en el sector conservador de la fiscalia.
Després es va saber que tots dos mantenien una relació d’amistat. Tant és així que poc després d’arribar al càrrec, Moix va intentar aturar els escorcolls al domicili de González, però els fiscals del cas es van revoltar contra el seu superior, que va haver de fer marxa enrere. Aquesta ingerència, com també la conversa filtrada, eren motius suficients per forçar la seva dimissió. Però el PP, que no té cap mania a l’hora d’instrumentalitzar de manera partidista el ministeri públic, el va mantenir en el càrrec. Ara, però, com ja ha passat amb tants altres, Moix ha caigut en desgràcia.
Però el mal ja està fet i és segurament irreparable. El PP s’ha carregat la imatge d’imparcialitat de què gaudia la Fiscalia d’Anticorrupció i el que vingui estarà sota sospita. En realitat, l’única manera de solucionar-ho seria que dimitissin els dos veritables responsables de l’escàndol: el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.
