La veritat insuportable

És veritat que es fa estrany que el partit del govern d’Espanya segui a negociar a l’estranger, en presència d’un verificador internacional, amb un partit independentista català. Es fa estrany perquè més de mig Espanya viu amb la idea que a Catalunya no hi ha més conflicte que el que provoquen uns polítics irresponsables, i que és missió de policies i jutges combatre les seves pretensions inassumibles.

O sigui que aquestes negociacions PSOE-Junts tenen un pronòstic incert, però el fet mateix que el PSOE s’hagi reunit a Suïssa per “assolir una solució política i negociada al conflicte" és una ratlla a la història. Que sigui una ratlla que comenci un capítol titulat “compromís històric” sembla molt optimista, i probablement dependrà de quant temps el PSOE i Junts necessitin mantenir les seves posicions en nom de l’esperança en el resultat de les converses. I, amb tot, en un món abocat a la guerra i en una Espanya caïnita, cal protegir aquesta negociació del cinisme amb què normalment es despatxa la política.

Mentrestant, Feijóo va passejant la seva impotència per les places d’Espanya. Perquè a la raó de tanta ira n’hi diuen amnistia i no ho és pas. No és l’amnistia, és el poder. El PP s’ha tornat a quedar sense governar i ara necessita fer creure que Espanya és com la Polònia o l’Hongria dels seus socis per cridar l’atenció. Ha qualificat "d’humiliació insuportable” la presència d’un mitjancer salvadoreny a les converses, comentari on, darrere la denúncia de la “internacionalització del conflicte”, s’amaga una suposada superioritat de l’antiga metròpolis, de manual. Si tant li importa l’estat de dret, la separació de poders i la democràcia, que recordi que avui fa cinc anys que el CGPJ té el mandat caducat.