3/2: Cop d’estat

1 min

Segons tots els mitjans del món, a Birmània hi ha hagut un cop d’estat. Tothom fa servir aquest terme, i és una sort perquè entre nosaltres s’ha arribat a banalitzar i desnaturalitzar tant l’expressió cop d’estat que ens cal un exemple dramàtic i concret com aquest per recordar-ne la veritable naturalesa. A Birmània, l’exèrcit, interpretant la Constitució i aplicant els poders excepcionals que li atorga, ha pres el control polític del país i ha detingut membres del govern sortit de les urnes. Un cop d’estat no pas contra la Constitució birmana, sinó des de la Constitució, que s’ha fet per la força –com tots els cops d’estat– i per part de qui la té. D’una banda els tancs i de l’altra les urnes. En la història mundial, parlar de cops d’estat militars és gairebé una redundància, mentre que parlar de cops d’estat fets per la gent votant resultaria tan estrany que ningú ho anomenaria així. L’acció dels militars a Birmània ha estat condemnada per la UE i per la comunitat internacional, ja veurem amb quina eficàcia. Per als qui volen la democràcia a Birmània –i a tots els països– la capacitat de la comunitat internacional d’evitar els cops contra les urnes com aquest és una de les poques esperances de posar límits al poder de la força.