29/3: Llibertat o imposició

EscriptorDE VEGADES, incidents menors expliquen qüestions majors. S’ha parlat molt d’un incident lingüístic retransmès per televisió. Un veí d’Alcanar explica la seva posició política al micròfon d’una televisió espanyola, en català. El periodista li demana que ho digui en castellà. El veí respon que no, perquè som a Catalunya. El periodista insisteix, perquè som a Espanya. La televisió resumeix l’incident en una piulada: “Un manifestante increpa a un reportero: «Háblame en catalán, que estamos en Cataluña»”. Òbviament, això és fals, i tothom qui veu el vídeo se n’adona. El manifestant no li diu al reporter en quina llengua li ha de parlar. Només reivindica el dret a parlar ell en català. Però estic convençut que qui ha fet la piulada no és conscient que menteix descaradament. I això és el que ho fa significatiu. No n’és conscient perquè el manifestant i el reporter (i la seva televisió) parlen dos idiomes diferents, i no em refereixo al català i el castellà. El manifestant diu: jo tinc dret a parlar el que vulgui, perquè soc a Catalunya. El reporter diu: tu tens l’obligació de parlar el que jo vulgui, perquè ets a Espanya. Parlen dos llenguatges: el manifestant, el de la llibertat; el reporter, el de la imposició. I, esclar, no s’entenen.