DIETARIVV

17/3: Països sospitosos

Com acabarà Itàlia? Què passa a Hongria o a Polònia? Com derivarà el cas espanyol?

FA UNS ANYS, Fukuyama va proclamar el final de la història: el model de democràcia liberal era adoptat per gairebé tot el món, la Guerra Freda havia acabat, i com que mai no hi ha hagut guerres entre democràcies, les guerres s’acabarien o serien entre estats i grups terroristes. Però des de llavors hem vist com alguns dels països que havien adoptat en aparença formes de democràcia liberal mantenien en la pràctica comportaments autoritaris. Gairebé tothom es proclama una democràcia. Però hi ha democràcies i democràcies. I hi ha països sospitosos de trencar les regles del joc de les democràcies, en les relacions internacionals o en la política interna. El fet que la Gran Bretanya assenyali directament Rússia per unes morts en el seu territori és molt greu. Rússia és el més gran dels països sospitosos -la Xina és més gran, però no fingeix ser una democràcia- i es fa perdonar per la seva potència els pecats autoritaris. Però la Gran Bretanya li ha expulsat diplomàtics, en un gest molt hostil. Democràcies autoritàries, països sospitosos, règims que trenquen les regles del joc. Rússia, Turquia, en són exemples clars. Però com acabarà Itàlia? Què passa a Hongria o a Polònia? Com derivarà el cas espanyol? No, la història no s’havia acabat.

Més continguts de