30/3: Sinceritat

EscriptorFA UNS DIES, van aparèixer retocades i, per dir-ho així, modificades a la contra algunes de les pintades que hi havia als carrers de Terrassa. Per exemple, els llaços grocs van ser retocats amb pintura vermella per tal de convertir-los en llaços amb la bandera espanyola. Els mitjans van explicar llavors que aquesta era una actuació firmada: ho reivindicava algú que s’autoanomena “Resposta Terrassa” i que es defineix com “un grup de veïns farts de la imposició separatista”. El joc ideològic entre allò que tatxen i allò que afegeixen és interessant. Respondre a un llaç groc per la llibertat dels presos (no a una estelada) amb una bandera espanyola és significatiu. I hi ha altres contrapintades que es poden veure avui als carrers que resulten també molt informatives sobre qui les ha fet i què pensa i proposa (no sé si les va fer o no “Resposta Terrassa”, però coincideix en el temps). En un cas, una pintada on hi posava simplement “Llibertat” ha estat tatxada per pintar al seu costat “Viva España”. És a dir, al parer dels qui pinten, el “Viva España” és el contrari de la llibertat. En un altre cas, la pintada deia “Terrassa és antifeixista”. Ara, després de tatxar-la parcialment, diu: “Terrassa és feixista”. La sinceritat és una gran virtut.