DIETARIVV

9/4: Sopa de lletres

En els moments en què tot comença o recomença, els mapes polítics es fragmenten

Durant la Transició, abans de les primeres eleccions, es va posar de moda l’expressió “sopa de lletres”. Parlava de l’aparició d’una infinitat de partits i partidets, alguns de minúsculs i de gairebé particulars, que aspiraven a fer-se un lloc en el mapa polític. Es van publicar llibres guia per no perdre’s en aquell bosc de majúscules. Va durar poc. La “sopa de lletres” era el producte d’un moment fundacional, incert, en què cadascú creava un partit a la seva mida, per defensar el seu matís, com aquell que compra un número de loteria, a veure si toca. Però un cop va haver-hi el sorteig de les primeres eleccions, van començar els processos de fusió i desaparició i els llibres guia van passar de moda: ja no calien, només quedaven mitja dotzena de partits. En els moments en què tot comença o recomença, els mapes polítics es fragmenten. En els moments de la veritat, els mapes polítics se simplifiquen i concentren, sovint amb sorpreses. Ara estem veient un període de sopa de lletres, en molts espais polítics, a Catalunya i a Espanya. Tornarien a fer falta llibres guia. No és la causa sinó l'efecte de la intuïció dels electors sobre el moment que vivim: si l’oferta es fragmenta, deu ser temps de recomençar. En els temps de decidir, es tornarà a concentrar.

Més continguts de