12/5: Totes les nacions són inventades
Em trobo en la versió digital d’un diari de Madrid una entrevista interessant a l’historiador Tomás Pérez Vejo, autor del llibre España imaginada. Historia de la invención de una nación. Durant tres quartes parts de l’entrevista, Tomás Vejo explica com en el segle XIX es construeix el relat històric sobre una nació espanyola, agafant fets reals i mites per inventar la nació espanyola, i com aquest no és un fenomen específic d’Espanya, sinó que es produeix a tot Europa si fa no fa a la mateixa època. “Todas las naciones son imaginadas. Detrás de una nación solo hay la fe en un relato”. Està parlant d’Espanya, recordem-ho. Llavors, el periodista li pregunta què diferencia la construcció de la nació catalana o la basca de l’espanyola. “Plantearse eso es absurdo. No hay diferencias”. I a partir d’aquí entren una estoneta en qüestions d’actualitat en què la mirada de l’acadèmic passa a ser més aviat la d’una tertúlia política. Cadascú sap del que sap. ¿Títol que posa el diari a l’entrevista amb l’autor de La España imaginada. Historia de la invención de una nación? “El relato del nacionalismo catalán es falso, incluso a nivel histórico”. Com era aquella paràbola evangèlica sobre la palla en l’ull aliè i la biga en el propi?
