Vida sociable: senyores amb barret (1943)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a 'Destino' (13-XI-1943) Traducció pròpia. L’ús del barret s’havia mantingut fins i tot a la Catalunya revolucionària del 1937. Ho mostra el cartell d’Enrique Ballesteros ‘Henry’ (Madrid, 1907 - Barcelona, 1984). L’havien encarregat els treballadors del tèxtil per contrarestar prejudicis simplistes que des del juliol de 1936 afectaven la indumentària.
En la polèmica sobre si les dones han de dur o no barret, jo tinc, com qualsevol fill de veí, la meva opinió, que exposaré amb la meva habitual franquesa. Crec, en primer lloc, que les dones joves, guapes, belles, aquelles dones que no necessiten l’atenció d’una o un modista per anar pel món, no haurien de portar barret. No és el cas de dur-lo ni al matí, ni a la tarda, ni a la nit. Diré per què. [...] Les dones dotades d’una bellesa o d’una gràcia intrínseca, és a dir, no dependents d’una atenció aliena o una altra, no haurien de dur mai barret, per una raó molt clara: perquè perden. Penseu per un moment en la importància d’això. Si la nostra època té un sentit clar, això no es deu a l’esforç gegantí que es fa arreu per destruir la classe burgesa. Tothom ho sap, encara que es parli poc d’això en públic. La processó va per dins... Ara bé: ¿hi ha alguna força humana capaç de salvar la burgesia, si no és ella mateixa? Hi ha un argument constant contra la burgesia: el seu gust pèssim, les seves maneres grotesques, la seva profunda beneiteria, la seva rapacitat, la ridiculesa dels testimonis que deixa del seu pas per la Terra. Al costat d’aquests i altres defectes, que no detallaré i que són certs, ningú no s’ocupa de posar de manifest els mèrits d’aquesta classe social, que són incalculables, immensos. ¿Per què, doncs, augmentar el conreu de la tendència cap a allò que és irrisori i grotesc, el bloc d’arguments antiburgesos? Això de les modes i dels barrets són detalls insignificants, intranscendents... –em diuen–. No, no. Tot té una importància i les coses que veiem pels carrers encara més. Quan veig pel carrer una dona bella i graciosa ficada dins d’un barret que és un mer producte de la imaginació o de la murrieria d’un bergant qualsevol, barret que a ella li cau fatal, penso que aquella dona, sense voler-ho, fa perdre punts a la nostra classe en conjunt, perquè es converteix en un simple al·licient de la hilaritat general progressiva. Penseu, a més, en el contrast entre vestits i barrets. No hi ha en el món, avui, cap dona que aspiri a anar ben vestida i que no se sotmeti a les lleis de la màxima simplicitat, de la naturalitat més completa. Vestir bé és vestir de manera senzilla. ¿D’on surten, doncs, aquests barrets que estan en oberta contradicció amb aquests principis? ¿A què obeeixen aquests adminicles delirants, grotescos, irrisoris, mancats del més elemental sentit decoratiu, que les dones no saben portar ni traginar perquè, tot i que s’anomenin barrets, han estat construïts per a qualsevol cosa, menys per passejar-los posats al cap? La burgesia –i aquesta és una objecció– té l’obligació de mantenir un to, té l’obligació de gastar, de fer marxar el comerç i la indústria. D’acord. Jo també ho crec. [...] Però aquests barrets que es porten ara i els que s’han portat des que jo contemplo dones, són massa notoris, tenen una pretensió de vanitat i de vacuïtat massa accentuada per ser elegants i discrets. [...] En canvi, no soc partidari d’erradicar el barret en els homes. Jo sempre l’he dut.
