17/03/2021

El valor de la vida

3 min
UCI a l'hospital de Levallois-Perret, a París, el 9 d'abril de 2020.

En l’aniversari del primer confinament per protegir-nos col·lectivament del covid-19, és hora de balanços i reflexions. Des de la perspectiva històrica em sembla molt útil i alliçonador comparar-ho amb el precedent més semblant: la grip de 1918. Va ser la darrera gran pandèmia mundial. De fet, en diem de 1918 però va rebrotar i mantenir-se fins a 1920. Amb tot, la mortalitat més alta va produir-se el 1918. No se sap amb certesa quanta gent va morir arreu del món del que es va conèixer com la "grip espanyola”, no perquè vingués d’Espanya sinó perquè va ser a Espanya, estat neutral durant la Primera Guerra Mundial, que se’n parlava obertament a la premsa. Els fets a Espanya van alertar els altres països que patien la grip, però amb censura informativa. Es parla d’entre cinquanta i cent milions de morts, que, comparats amb la població mundial de l’època, representa entre un dos i un quatre per cent.  L’equivalent a la població mundial actual, hauria estat entre cent cinquanta i tres-cents milions de morts. Afortunadament, res a veure amb el que ha passat a data d’avui.  Les reaccions de les autoritats han estat molt més ràpides gràcies a una informació més globalitzada i transparent. La reacció en termes de salut pública ha estat molt transversal i la reacció sanitària i científica ha estat espectacular i exemplar.  

Fixem-nos en un cas ben proper del qual tenim bones dades: el que va passar a Espanya. La grip de 1918 va produir un excés de mortalitat comparat amb les dades de 1917 de dos-cents trenta mil morts, un 10,8 per mil més de taxa de mortalitat. La pandèmia de covid-19 ha augmentat les defuncions del 2020 respecte a les del 2019 en vuitanta-sis mil persones, un increment de l'1,8 per mil de la taxa de mortalitat. O sigui, un impacte sis vegades menor. Tot i que Espanya és un dels països on hi ha hagut una mortalitat proporcionalment més alta, ens hem de felicitar per la gran millora en termes de salut pública comparat amb fa cent anys. 

Quin impacte econòmic va tenir la grip de 1918?  Si mirem les millors dades disponibles sobre el PIB a preus constants, podem comprovar que a Espanya va caure un 1 per cent. En ser estat neutral, no patir l’impacte directe del conflicte i ser el darrer any de la guerra, podem considerar que és una estimació raonable dels trastorns econòmics ocasionats per la pandèmia de grip.  Quina ha estat, per a l’any 2020, la caiguda del PIB a preus constants a Espanya?  Un 11,5 per cent.  

L’impacte del covid-19 el 2020 sobre la mortalitat ha estat molt menor que el de la grip de 1918. Com deia abans, sis vegades menys. Però l’impacte econòmic ha estat molt superior, concretament 11,5 vegades més. Quina paradoxa! Un èxit sanitari i un fracàs econòmic. La comparació de les dues xifres –impacte en mortalitat i impacte en PIB– ens retorna a la polèmica que s’ha viscut arreu del món i des del primer moment: salut o economia? Segueix sent l’element que tensa tots els debats i que té, no podem negar-ho, ressonàncies polítiques fortes. En general, les dretes són més comprensives amb les exigències de l’economia i les esquerres més comprensives amb les exigències de la salut, amb molts matisos per les dues bandes, per descomptat.

Mirem-ho d’una altra manera: l’any 1918 la mort de dues-centes trenta mil persones (l'1,08 per cent de la població espanyola) va representar una caiguda de l’1 per cent del PIB real. L’any 2020 la mort de vuitanta-sis mil persones (0,18 per cent de la població espanyola) va representar una caiguda de l'11,5 per cent del PIB real. L’impacte econòmic l’any 1918 era similar a l’impacte demogràfic. L’any 2020 l’impacte econòmic era més de seixanta vegades superior: l’11,5 per cent de cost econòmic dividit pel 0,18 per cent d’impacte demogràfic.

Aquest multiplicador –més de seixanta– ens sintetitza l’increment d’impacte econòmic en relació a l’increment d’impacte demogràfic. Dit amb altres paraules: quant ha augmentat la nostra valoració de la vida des del 1918 fins al 2020. És un coeficient de multiplicació espectacular. 

En part l’increment del valor de la vida es deu al fet que el PIB real per càpita s’ha multiplicat aproximadament unes deu vegades, i les nostres vides, en termes reductivament econòmics, són més valuoses: deu vegades més de mitjana. Però també vol dir que l’apreciació de la vida, a igualtat de renda, és molt més alta –més de sis vegades–. El perill de mort esdevé més amenaçador i es mobilitzen molts més recursos sanitaris per superar-lo. Suportem molt menys no fer molt més per lluitar contra el risc de mort. La salut –la vida, en aquest cas– ens val molt més del que valia ara fa un segle. Més de seixanta cops més. No ens ha d’estranyar que cada cop gastem més en salut i que exigim a les autoritats públiques que hi gastin encara més.

Albert Carreras és director d'ESCI-UPF

stats