Com volen que no ens afecti?
Primer va ser el concepte “acceleració de la història” per explicar que si segles enrere calia que passés un cert temps perquè els esdeveniments que deixen petjada en la humanitat tinguessin lloc, actualment aquest espai de temps s’ha escurçat. És la marca que distingeix la modernitat, i és plenament aplicable a la present dècada dels 20 que, en només dos anys, ha obsequiat el món amb una pandèmia, seguida d’una guerra a Ucraïna i unes calorades gentilesa de l’emergència climàtica mai vistes a Europa. Però espera’t.
Perquè ara, a la història, més que accelerar-se sembla que li hagi sortit la cadena i viatgi sense frens. La UE acaba de publicar el document Estalviar gas per a un hivern segur, que és la manera eufemística i, precisament per això, gens tranquil·litzadora, d’avisar-nos que ens anem calçant psicològicament perquè aquest hivern el gas pot anar racionat, entre altres raons, perquè potser n’haurem de cedir a països més dependents que nosaltres del gas rus.
Sense entrar en la dimensió política de la dialèctica nord-sud (Espanya ja ha dit que “no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic” i que no pensa aplicar cap tall de gas ni d’electricitat) ni en les repercussions econòmiques i socials per a tot el continent, ¿com volen que tot plegat no afecti la salut mental de la gent? Encara no hem sortit de la pandèmia que ja tenim una inflació del 10%, i encara no hem marxat de vacances d’estiu que ja ens fan imaginar un hivern cru (literalment). La superposició de crisis és permanent i no és fàcil d’entomar, perquè no és que la incertesa impedeixi prendre decisions, sinó que l’única certesa és que la situació es va complicant exponencialment. Excepte el Mobile, que diu que es queda a Barcelona indefinidament.
