Vols 'Salvados'? Doncs dues til·les

Si tens morts a l'armari, no concedeixis una entrevista a Jordi Évole. Diumenge va fer un bon Salvados desmuntant la indústria farmacèutica i els seus interessos econòmics més enllà de la salut dels ciutadans. Va demostrar que som una societat sobremedicada i va aconseguir que, després del programa, ens hi resignéssim calmant-nos amb una til·la. O dues. Com sempre, la tria dels entrevistats va ser excel·lent, començant pel metge de família de recepta fàcil , el farmacòleg i col·laborador de l'OMS Joan-Ramon Laporte (que bé que comunica), i la visitadora mèdica que s'ha passat al bàndol dels bons. Però el moment tens va arribar amb el duel d'Évole i el cap de comunicació de Farmaindustria, la patronal de les farmacèutiques. Julian Zabala començava amb l'actitud d'aquells pobres ingenus que senten l'íntima prepotència de rebatre l'implacable iPad d'Évole. El Jordi li va guanyar tots els rounds (si el muntatge no ens enganya). Zabala volia menystenir-lo acusant-lo de fer servir una entonació pejorativa, de preguntar el més típic i de caure en judicis d'intencions. Évole ho va entomar tot amb l'estratègia del bumerang: li va retornar els mateixos comentaris encara amb més força. Zabala va començar amb les excuses de germaneta de la caritat, dient que no eren un lobi tan influent. Però va haver d'anar modificant la seva actitud i abaixant el cap. Fins que els arguments van acabar degenerant en la demolidora excusa del "forma part del sistema" per excusar negligències i estratègies crematístiques. Potser ens vam quedar al final amb ganes de tancar el cercle i que totes les suspicàcies aparegudes sobre l'OMS al llarg del programa les tornés a resoldre Laporte com a membre col·laborador de l'ens. Potser no va aconseguir exhumar tots els cadàvers d'un monstre tan potent, però sí que va fer que tots tinguéssim consciència de la pudor de mort.