Vox a les Balears i la llengua
El biaix polític cap a la dreta ha estat general i les Balears no en són l’excepció. Les Illes s’han tornat monocromàtiques, amarades d’un blau absorbent. Els socialistes han conservat els vots però han quedat entotsolats, sense socis. El PP liderat per Marga Prohens ha aixoplugat votants d’altres formacions i Vox ha agafat embranzida. Les explicacions són multifactorials, però això no les fa més conhortadores. Dilluns un titular copava els diaris: Prohens només es planteja governar en solitari. El vespre anterior Jorge Campos, candidat de Vox, estenia la mà a Prohens i la felicitava. I al PP balear no li cal pactar amb ningú per governar en minoria, però sí que necessita, com a mínim, l’abstenció de Vox. La incertesa està servida.
En vista dels resultats obtinguts arreu, a Vox no li convé ser l’obstacle que impedeix que la dreta torni a les institucions balears, sobretot ara que la data dels comicis generals s’ha avançat al juliol. I, ho escric amb la pinça al nas, fins i tot un Govern en minoria del PP a les Illes seria un mal menor al costat d’una coalició amb Vox. No debades, la intenció manifesta de Campos d’ocupar la conselleria d’Educació encara ressona com una amenaça esfereïdora, com un que ve el llop, també com l’avantsala d’un déjà vu, segons com es miri. L’any 2013 el PP de José Ramón Bauzá ja va voler envestir el català a les escoles: emparat en un nacionalisme espanyol ranci i victimista, Bauzá va entestar-se a desfer una realitat lingüística més o menys interioritzada fins i tot per la dreta balear. La jugada, com ja sabem, no li va sortir bé: el TIL (Tractament Integrat de Llengües) fou un experiment fallit i el fracàs del PP balear a les següents eleccions va trobar una seqüela en el fiasco de Ciutadans quan Bauzá va ingressar a la formació per enfonsar la flota.
Prohens, com qualsevol altre polític amb dos dits de seny, deu tenir clar que el català a les Illes no es toca, que no té sentit intentar-ho, que la temptativa, a banda d’infructuosa, pot fer anar en orris una carrera política. Jorge Campos no ho té clar, no hi creu i no se n’amaga. Campos no compra la idea de la normalització lingüística, ni el decret de mínims, ni cap forma de regulació o legislació que posi en valor la llengua catalana com a llengua pròpia i vehicular a les Balears. La llengua no hi sortirà guanyant, amb Prohens: per començar, de ben segur que aviat el català deixarà de ser un requisit per esdevenir un mèrit a la sanitat pública. Però Campos escup bilis quan es refereix a la llengua catalana. La malvolença és explícita: no dissimula el desig que l’escola sigui en castellà ni s’està d’expressar la seva voluntat de tancar IB3 perquè la considera una eina d’adoctrinament, entre altres despropòsits. Així doncs, i malgrat que els populars no siguin ni de bon tros l’opció desitjable en més d’un sentit, la hipòtesi d’un pacte amb Vox fa tremolar. I al final només ens cal desitjar un improbable: que José Ramón Bauzá faci el salt a Vox. Així, amb un poc de sort, també l’ensorra.
