08/04/2021

Vox a Vallecas i els ultres de Blanquerna

2 min
Disponible en:

Vox va anar al barri madrileny de Vallecas, conegut tradicionalment per ser un barri obrer i d'esquerres, amb l'excusa de celebrar-hi un acte electoral, però amb l'únic propòsit de moure brega. No van parar fins a aconseguir-ho i van mobilitzar tots els recursos que tenien a l'abast, incloent-hi l'escalfament previ de l'ambient a les xarxes socials i, sobretot, la presència del seu líder, Santiago Abascal, que com tots aquests mascles alfa de l'extrema dreta espanyola, no és més que un pet cagat. Als vídeos de l'acte es pot veure clarament com és ell qui instiga els seus seguidors a enfrontar-se amb els veïns que es manifestaven contra la presència de Vox al seu barri. I es pot veure també que és ell, Abascal, qui romp el cordó policial perquè pugui començar la brega. La policia, per la seva banda, reacciona immediatament repartint llenya, però sempre contra el veïns que protestaven, a qui després Abascal encén encara més tractant-los (què si no) de “miserables”, l'insult preferit de la dreta. És molt fàcil insultar la gent i cridar a les garrotades quan saps que tens de part teva la policia. Les exemplars forces i cossos de seguretat que es juguen la vida per protegir la nostra, com repeteix l'oliosa retòrica amb què se solen amanir aquests goril·les amb uniforme: tanta broma que es feia amb Joe Biden, però ara mateix és l'únic dirigent d'un país democràtic que s'ha atrevit a qüestionar el comportament parcial (sempre a favor de la dreta, com més extrema millor) de la policia del seu país, a compte de l'assalt al Capitoli del 6 de gener.

Mentrestant, rebíem la gens sorprenent notícia que l'Audiència de Madrid torna a suspendre l'ingrés a presó dels ultres de la llibreria Blanquerna. Aquests individus estan condemnats en ferm però no gaire, perquè el Suprem ja els va rebaixar la pena a la meitat, i ara estan condemnats a penes de 2 anys i 9 mesos: si mai, per un descuit, arribessin a entrar a la presó, és previsible que hi passarien ben poc temps. No és res que ens hagi d'estranyar a Espanya, un país on –per posar un exemple– l'assassí confés de Guillem Agulló, Pedro Cuevas, es passeja a lloure amb completa impunitat (Cuevas va complir només 4 dels 16 anys de condemna per l'assassinat de Guillem, i després va ser detingut per fabricació i tinença il·lícita d'armes i per pertinença a un grup neonazi armat, però no tan sols en va sortir absolt sinó que encara va reclamar que li retornessin les armes que li havien intervingut).

Per molt que els defensors de l'ordre establert (tant de la dreta com de la suposada esquerra, que hi ha de tot) insisteixin a dir el contrari, el cert és que l'extrema dreta viu còmodament instal·lada dins els poders de l'Estat, i en particular dins els cossos armats i el poder judicial. L'actitud del govern d'Espanya segueix sent negar-ho, mentre es posen (amb l'anuència del president Pedro Sánchez) tota casta de traves als indults dels presos polítics catalans. Certament aquesta és una democràcia plena, no direm de què.

Sebastià Alzamora és escriptor

stats