'Write education'

He vist, tal com pertoca a una mare moderna, l'última temporada de Sex education amb diversos adolescents del meu entorn. Ara ja sé que el sexe explícit (explícit de paraula) és sobretot al primer capítol. L'única cosa que els he dit és: “Al món real no tothom està tan bo ni combina tan bé la roba”.

El cas és que la protagonista de la sèrie vol ser escriptora. És una noia (guapíssima i superdotada) que viu en una caravana, perquè la seva mare és drogoaddicta. O sigui: la meravella. Viu en un lloc romàntic, sense pares pel mig, té dret a ser antipàtica i, a sobre, de tots els seus traumes, cuquíssims, en pot culpar la mare. 

La noia fa un curs de literatura, on el millor alumne obté una beca i drets de publicació. El cas, però, és que no cal escriure una novel·la sencera. Amb un capítol n’hi ha prou. Et truquen de l’editorial i et diuen: “El teu capítol és molt prometedor”, i ja et fan l’avançament i el contracte.

Llàstima que ja he fet tard i tota la vida he practicat el costum boomer d’entregar a l’editora un llibre sencer. Però això és molt més pràctic. Fas un capítol, i si no te’l compren ja no escrius res més. Una mica com el pilot d’una sèrie, tu. De tota manera no ens hem de sorprendre, perquè la futura escriptora, si bé sí que surt a la sèrie escrivint coses a mà (agafa el boli d’una manera que ja veus que no és un instrument que toqui gaires hores al dia) i ratllant-les febrilment, perquè no la convencen, no es passa les tardes i les nits, en canvi, llegint. Però esclar, ja entenc que si li cau a les mans, què sé jo, l’Ulisses, només en llegirà el primer capítol, quan els personatges esmorzen i se citen al migdia per dinar. El dinar, que és al capítol dos, ja se’l salta, si l’esmorzar no li ha semblat prometedor.