Ja sabeu que a l’agost deixo de parlar d’economia per escriure sobre altres qüestions de la vida. Aquesta setmana vull dedicar la columna al que passa quan hi ha persones que s’oposen a una decisió determinada, les conseqüències de la qual són inevitables i no desitjades.
En aquestes situacions, de vegades ens plantegem cedir, precisament per la pressió en contra. I, quan els que pressionen emocionalment són membres de la família, el tema es complica encara més. Se’n diu xantatge emocional. No volem estar malament amb aquells que més estimem, i correm el risc de claudicar en decisions que fins i tot van contra els nostres criteris o valors. Sovint acabem cedint, totalment o parcialment. Sobretot amb fills adolescents o joves, que són els que més pressionen.
Aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, he viscut una situació familiar d'aquestes. Mantenir-me ferm en contra de tothom em generava cansament, desànim, malestar. Estava de mal humor en plenes vacances. I va arribar un punt en què em vaig adonar que tant deixar de lluitar com continuar lluitant no conduïa enlloc. Així que vaig canviar d’actitud. Vaig començar a viure-ho amb lleugeresa, sense ira ni exigència. Amb alegria, fins i tot davant les males cares. I, de cop, tot l’entorn va començar a ajustar-se. Les persones del meu voltant es van moure. I la situació, tot i que no es va resoldre del tot, va començar a respirar.
De vegades és més útil canviar l’actitud que no pas la decisió presa. També es diu que l’actitud forma el caràcter, el caràcter forma l’hàbit i l’hàbit defineix el destí. I no em sembla gens exagerat. La nostra manera de reaccionar davant les dificultats té més conseqüències de les que pensem.
Quan alguna cosa es torça, és clar que un se sent frustrat. Som humans. Però és bo aturar-se i preguntar-se: què puc resoldre? Allò que es pugui solucionar, ho afrontem. I el que no, ho enfoquem amb una actitud que mantingui l’ànim, i si pot ser, amb sentit de l’humor. No sempre s’aconsegueix, però ajuda molt. La majoria de les nostres interaccions depenen d’aquesta disposició. Quan mantenim el bon ànim, les persones del nostre voltant responen millor. Les portes s’obren. Les solucions apareixen. L’atmosfera canvia. Hi ha una força invisible en qui afronta amb alegria el mal humor dels altres.
No pretenc ser cap guru emocional. Només vull compartir que, quan hi ha complicacions, el més essencial no és evitar la conseqüència inevitable, sinó no permetre que es transformi en desànim i mal humor.
Una actitud predisposada i l'ànim i l'alegria ens rescaten sempre.
