Més d'11.000 euros de multa per insultar i colpejar a la mà en una manifestació en solidaritat amb Catalunya a València

ValènciaMés d'11.000 euros. És el que haurà de pagar Amparo Molina, una militant del col·lectiu Iaioflautes de València, condemnada per haver colpejat i insultat un matrimoni que l'1 d'octubre va acudir a la plaça de l'Ajuntament de València a censurar el suport dels ciutadans que, com Molina, es concentraven per denunciar l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya. Així ho va dictaminar l'Audiència Provincial de València i ho han ratificat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià i el Tribunal Suprem.

La resolució judicial ha propiciat la creació d'una plataforma per donar suport a l'activista i recaptar fons per abonar les sancions que s'ha presentat aquest dimecres a València i que ha comptat amb la participació de Molina, que, gairebé cinc anys després dels fets, continua negant les acusacions i atribueix la condemna a la voluntat de les forces de seguretat de l'Estat de criminalitzar els moviments socials. "Han transformat el dret a la llibertat d'expressió en un delicte", ha emfatitzat.

En total, la militant del col·lectiu Iaioflautes de València haurà d'abonar una multa de 9.000 euros com a autora de dos delictes d'agressió amb l'agreujant de motivació ideològica. També haurà d'indemnitzar la dona amb 2.196 euros i assumir les costes del procés judicial. Els motius de la condemna, segons la sentència, són que Molina va formar part del grup de ciutadans –la policia no ha pogut identificar la resta de manifestants– que van intimidar el matrimoni, a qui van cridar "feixistes", "assassins" i "espanyols de merda" després que aquests mostressin una bandera d'Espanya. També per haver empentat la dona, haver-li xafat un peu i haver-la colpejat a la mà amb un cartell de fusta, cosa que li va produir un edema al dit índex. Segons Amparo Molina, es tracta d'un relat dels fets fals, perquè ella nega haver agredit el matrimoni. L'activista sí que admet que es va encarar amb la parella, i que desplegant la seva ensenya republicana els va dir: "Aquesta és la meva bandera". Durant el judici també va reconèixer haver dit a la dona "feixista de merda" després que li etzibés: "Roja de merda".

Per donar per bona la versió de l'incident dels denunciants, el tribunal es va basar en el testimoni de la víctima i en el d'un agent de policia que va afirmar que va reconèixer Amparo Molina en un vídeo gravat des d'un balcó per un veí de la zona. Ho va fer tot i que en les imatges –publicades en la plataforma YouTube– costa determinar qui eren els participants en la protesta, una dificultat que els mateixos jutges van admetre en la sentència assenyalant que "després de múltiples reproduccions" no podien "afirmar" que distingien la condemnada. Malgrat tot, van acceptar la indicació de l'agent considerant que les forces i cossos de seguretat disposen de "més i millors mitjans tècnics" i de més "experiència en este tipus d'observacions".

Per als representants de la plataforma Solidaritat Amparo Molina, la sentència forma part d'una estratègia exemplaritzant i de desmobilització de la ciutadania com la implementada en el cas Altsasu o en el de Pego, pel qual el ministeri públic sol·licita una condemna de 8 anys i 11 mesos de presó per a 12 militants antifeixistes pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions; i una de 4 anys i 9 mesos per a dos activistes més pels delictes de desordres públics i amenaces.

Els col·lectius que s'han solidaritzat amb la condemnada han destacat que, quan va ser detinguda, Amparo Molina va ser acusada d'un delicte d'odi –que li hauria pogut suposar una pena de presó de fins a 4 anys– amb "tota l'angoixa i la por que això genera en qualsevol persona, i més en una de la seua edat". També han afirmat que si l'activista –que només compta amb una pensió de 750 euros– no abona la integritat de la multa –ja ha pagat prop de 4.000 euros–, l'impagament li podria suposar una pena de presó. Per evitar aquest escenari, Molina ha sol·licitat l’indult al ministre de Justícia, al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble i estudia la viabilitat econòmica de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.