La UDEF assegura que el PP valencià es finançava amb la 'caixa B' des de 2002, amb Zaplana de president
La unitat de delinqüència econòmica considera que el finançament irregular del PP valencià va començar durant el mandat d'Eduardo Zaplana
ValènciaUn nou informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) revela que el Partit Popular valencià usava "un sistema de finançament dual" vinculat a la trama Gürtel amb l'ús d'una "caixa B" ja des de 2002, quan Eduardo Zaplana era president de la formació.
El document, al qual ha tingut accés EFE, s'ha elaborat en compliment d'una petició del Tribunal Superior de Justícia valencià, que investiga el presumpte finançament il·legal del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), en una de les sis peces que conformen l'anomenat 'cas Gürtel'.
Aquesta peça es refereix a un suposat delicte electoral en les eleccions municipals i autonòmiques de 2007 i investiga si els deutes del PP valencià amb Orange Market, que va organitzar diferents actes de campanya per als populars valencians, van ser saldades per altres empreses.
La investigació de la UDEF realitza un estudi de la forma d'actuació de l'organització de Francisco Correa, un dels suposats capitosts de la trama Gürtel, per facturar i cobrar els actes duts a terme entre 2002 i 2006 pel PPCV a través de les societats Special Events SL i Orange Market SL.
De l'estudi de la documentació vinculada "es desprèn la utilització ja des de 2002 d'un sistema de finançament dels actes on s'aprecia la dualitat en el mateix". L'informe explica que "part dels costos dels actes es factura a la formació política i es cobra amb fons que circulen pel sistema financer, i una altra part no es factura i es rep de la formació en forma de fons aliens al circuit econòmic que engrosseixen la caixa B de l'organització".
Com a exemple, la UDEF cita la convenció regional celebrada el 8 de juny de 2002, els congressos del PPCV en 2002 i 2004 o un conjunt d'actes realitzats a l'any següent.
L'informe policial assenyala que l'organització "porta un minuciós control dels cobraments i pagaments realitzats en arxius informàtics creats a aquest efecte", de manera que es mostra, tant en els documents en paper com a electrònics "l'existència d'una doble via de finançament".
D'una banda, Orange Market duu a terme una facturació real dels serveis prestats al PPCV, "en les quals s'estenen els corresponents documents mercantils, es comptabilitzen les factures i es fa la corresponent repercussió de l'IVA, que l'organització denomina 'Alacant'" i que es refereix a la caixa A. Però d'altra banda, segons la policia, existeix un altre tipus de finançament "aliè als circuits financers legals, en els quals l'import degut i cobrat no és suportat per una factura", ni comptabilitzat ni repercutit l'IVA i que l'organització identifica com 'Barcelona', "en directa al·lusió als pagaments denominats 'B'".
"És per això que es pot afirmar que no existeix una transparència en els fluxos financers vinculats als treballs realitzats per la societat valenciana per al Partit Popular de la Comunitat Valenciana en el període d'estudi", conclou l'informe.
A més, en relació amb els cobraments en A, estableix que Orange Market no solament factura al PPCV sinó que existeixen "societats del sector de la construcció domiciliades a la Comunitat Valenciana, que havien estat adjudicatàries de contractes públics, que assumeixen part del deute generat pel PPCV".
És el cas de Facsa, Sedesa, Lubasa, Piaf, Grupo Villalba o Enrique Ortiz e hijos, "entitats que paguen factures per serveis suposadament prestats per Orange Market i els imports dels quals redueixen de forma directa el deute generat per la formació política pels actes realitzats per aquesta societat".