El Consell recorrerà la sentència que obliga els governs català i valencià a comunicar-se en castellà

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua qualifica la resolució del Suprem de "disbarat"

El conseller d'Educació, Cultura i Esport del govern valencià, Vicent Marzà, ha anunciat que el Consell recorrerà  la sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la part del decret de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, que establia que les comunicacions entre les comunitats autònomes "pertanyents al mateix àmbit lingüístic" es redactarien en català i en castellà només si se sol·licita. La resolució judicial argumenta que es tracta d’una competència de l'Estat i que també cal fer la traducció al castellà.

El Suprem tomba el decret valencià que establia que les comunicacions amb Catalunya s'havien de fer només en català

Marzà ha criticat al seu perfil de Twitter que "en ple segle XXI" un tribunal digui quina llengua han de parlar tres governs, i ha afirmat que la resolució judicial "menysprea la llengua i les competències pròpies". El conseller ha incidit en el fet que el TS argumenta que la denominació de la llengua en els Estatuts de les tres comunitats autònomes no és la mateixa i, per tant, s'han d'escriure "en castellà". "No en tenen prou amb la definició de la RAE, l'AVL i l'IEC ni les sentències del TC", ha retret.

Vicent Marzà també ha explicat que la Generalitat ja preveia una resolució així i que, per avançar-se, va enviar cartes als governs català i balear durant la tramitació del decret per preguntar-los sobre la comunicació entre les administracions, i que tant el govern de Catalunya com el de les Balears van acceptar rebre-les en valencià, unes respostes que van incloure en la documentació examinada pel Tribunal Suprem.

El titular d'Educació també ha destacat que "les Constitucions d'Espanya i de Panamà o la República Dominicana tenen denominacions lingüístiques diferents", castellà i espanyol, i ha subratllat que això no suposa cap problema. "Estic segur que tots els papers intercanviats oficialment per destapar els papers de Panamà deuen haver sigut traduïts a l'anglès, veritat?", ha ironitzat.

Finalment, Marzà ha defensat que el fet que "una llengua minoritzada siga llengua d'ús destacat i normal no vulnera el dret de ningú". "De fet, dona resposta a l'obligació emanada de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, que el govern d'Espanya ha firmat i té obligació de complir", ha conclòs.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua qualifica la sentència de "disbarat"

Per la seva banda, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha criticat, també a través de les xarxes socials, que la sentència "constitueix un greu atac" al valencià. "Que la relació institucional entre territoris que gaudeixen d'una llengua compartida haja de fer-se obligatòriament en castellà és un disbarat", ha rebutjat.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat la Plataforma per la Llengua, que donada la "gravetat" de la situació ha demanat a les institucions catalanes, valencianes, balears i aragoneses "aprovar per via d'urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes".