Patrimoni

La Patum: la gran festa dels sentits

La festa berguedana va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2005

6 min
El primer Gegant de La Patum es troba documentat l’any 1622 i la primera parella l’any 1695.

Amb més de 600 anys d’història, la festa de la Patum, que se celebra a Berga per Corpus, és una de les expressions de cultura popular més singulars de les que es viuen a Catalunya. Va ser reconeguda com a obra mestra del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco l’any 2005, en reconeixement de la seva riquesa i diversitat, la persistència del teatre de carrer medieval i els seus components rituals. 

Els orígens de la Patum es remunten a les antigues representacions de teatre medieval que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinades a educar, moralitzar i alliçonar el poble. Com explica l’historiador Albert Rumbo, que va ser gerent del Patronat de la Patum i ha sigut geganter durant 30 anys, la Patum deriva de "tot un seguit de representacions parateatrals que figuraven a les processons del Corpus, però arriba un moment que aquestes manifestacions eminentment religioses agafen un vessant més civil, i abans i després de les processons es comencen a fer unes ballades dedicades a les autoritats civils". "Són els mateixos elements de la processó que retien honor al poder religiós i que amb els anys varien cap a aquest caràcter més lúdic i civil", afegeix. Així, amb el pas del temps aquests entremesos van anar obtenint una entitat pròpia alhora que van anar perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació fins a quedar de les representacions únicament les parts més festives. Això va acabar donant pas a unes mostres festives que van acabar conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que progressivament va anar sent substituït pel de la Patum.

Actuació dels Nans Nous, que es van estrenar el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat.
L’any 1756 l’Ajuntament de Berga va decidir incorporar una àliga a les solemnitats del Corpus. Podria ser la mateixa que encara balla avui.

Rumbo explica que "aquest és un fet que es dona a tot Catalunya, on els elements que participen en la processó del Corpus van perdent el seu sentit original i acaben actuant fora del marc natural on s’havien concebut". "A partir de mitjans del segle XV hi comença a haver algunes prohibicions, considerant que aquests abusos no es poden permetre, i amb el Concili de Trento (1563) es prohibeixen aquestes externalitzacions de la religiositat popular, en el mateix moment en què, per exemple, les representacions de la Passió s’expulsen del temple i passen a representar-se en el marc urbà", afegeix. Posteriorment, els entremesos van ser tocats de mort per les restrictives disposicions que s’estableixen al segle XVIII, quan d’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga va ser capaç de mantenir-la i conservar-la. Aquesta pervivència, segons l’historiador, es deu "a diferents condicionants socials, econòmics i polítics, però especialment al geogràfic": "Ho permet el fet que Berga estigui allunyada del poder polític important, situat a Manresa, i del religiós, amb seu a Solsona, juntament amb el fet de tenir aleshores una població relativament petita. Això va fer que als poders no els fes gaire nosa". 

Sabies que...

La primera notícia que es té del Corpus berguedà es remunta al 1454, mentre que la primera descripció de la festa data del 1621

Parlem d’una festa que s’ha celebrat de manera gairebé ininterrompuda durant més de 600 anys –exceptuant períodes curts a causa de les guerres o per la pandèmia–, un fet que Albert Rumbo atribueix al fet que s’ha sabut mantenir l’essència de la festa, "gràcies al fet que els mateixos berguedans troben que és una manifestació tradicional original i única". "A més, és una festa que sempre ha estat per sobre d’ideologies, ha sigut un element de cohesió i d’identitat ciutadana. Ningú se l’ha fet seva i es manté independentment de qui mana, fet que salvaguarda la festa", afegeix.

Una festa per viure-la i veure-la

Els seus responsables asseguren que la Patum és una festa que s’ha de veure i viure i que és el resultat dels elements que la conformen com les comparses, els mateixos carrers i places de Berga i la gent que hi assisteix, que més que espectadors són participants actius. Uns actius que són els grans valors d’una festa on conflueixen instants de misteri, d’alegria, de passió, de recolliment i d’èxtasi, realitats que l’han consolidada com la festa dels sentits i dels sentiments. Del simbolisme de la Patum se n’ha escrit molt, tot i que Albert Rumbo alerta que no sempre és fàcil destriar quin és el veritable simbolisme dels diferents elements de la festa: "Soc bastant partidari de creure que les comparses originals poden tenir cert simbolisme que en alguns casos ens remet a l’origen religiós de les processons, com podrien ser el tabal, que ens remet a l’instrument primigeni de la festa; els turcs i cavallets, que representen la creu i la mitja lluna; els diables i els àngels, que representarien la lluita entre el bé i el mal, o la guita, que escenificaria el mal. Però la resta no tenen, originàriament, un simbolisme més enllà de trobar-nos amb algun berguedà que s’inspira en altres tradicions, com passa amb nans i gegants o amb l’àliga, que sabem que s’introdueix després d’haver-la vist en altres indrets". Com precisa l’historiador, "aquest és un fet comú en moltes tradicions catalanes on hi ha discussió sobre el simbolisme de molts elements de la nostra cultura popular". I afegeix: "Potser no sempre li sabem donar el significat real que tenien i sovint es reinventen per vincular-los a la tradició cristiana. I això sobretot passa a partir del segle XIX, amb el moviment romàntic, que busca els orígens de qualsevol element en temps passats. Però, més enllà d’això, per a mi l’important és que cada generació ha anat aportant solucions per modernitzar la festa i això ha permès mantenir-la viva". 

Els protagonistes de la festa

Comparses, música, administradors i patumaires són els grans protagonistes de la festa. Pel que fa a les comparses, hi trobem la del Tabal, l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix. És el pregoner de la festa, i el so del seu repic, "pa-tum, pa-tum", dona nom a la festa des de finals del segle XVIII. A més, el Diumenge de l’Ascensió, el Tabal és l’encarregat d’anunciar la imminent arribada de la Patum a tot Berga. Pel que fa al ball de turcs i cavallets, on quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers resulten sempre vencedors, es creu que és un dels més antics de la festa i, tot i que podrien derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna. Les Maces (un mànec rematat per una caixa rodona que conté pedres que emeten un soroll característic quan se sacsegen) representen l’eterna lluita entre el bé i el mal a través de l’escenificació d’una batalla entre àngels i dimonis. Un dels elements més primitiu de la Patum són les Guites, que també s’havien anomenat Mulassa o Mulafera. Són l’element de la Patum que menys ha canviat des dels orígens i que conserva unes formes més primitives. Actualment 28 guitaires acompanyen la Guita Grossa i 16 la Xica, popularment coneguda com a Boja. Per la seva banda, l’àliga balla, probablement, la dansa més majestuosa de la festa. És la figura més senyorial, aristocràtica i elegant, el seu ball és el de més valor coreogràfic de tota la representació, i la seva música la més distingida i monumental. A banda, encara hi hem de sumar altres comparses com la dels nans vells, quatre figures amb barret de tres pics i castanyoles; els gegants, que representen els antics cabdills musulmans vençuts; els nans nous, dues parelles que ballen els acords d’una melodia juganera, i els plens, el moment més apoteòsic de la festa, documentats des del 1621 i que es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc, de manera que converteixen la plaça en un veritable infern de foc amb uns mil fuets cremant alhora. 

Durant el seu ball, les Maces van evolucionant per la plaça fins que peta el fuet. És llavors quan els dimonis cauen a terra i els àngels els rematen amb la llança i l’espasa.

Pel que fa a la música, Albert Rumbo assegura que "avui dia juga un paper cabdal, ja que sense música no entendríem la festa, tot i que no hem d’oblidar que fa 200 anys no n’hi havia". "Però avui és el primer referent que tens. Cada comparsa té la seva pròpia música, excepte els gegants i els nans vells que ballen diferents músiques, ja que tenen una vintena de balls que es van intercanviant", explica. 

Finalment, cal destacar altres protagonistes importants de la festa, com els Administradors i Administradores, que tradicionalment s’encarregaven de recaptar fons per pagar les despeses de les festes de l'Octava de Corpus. Són quatre parelles que representen els antics Quatre Barris en què es dividia la ciutat: Feixines o Capdamunt de la Vila (Fonolls), Sant Pere (Esclafidors Rebentats), Centre o Carrer Major (Esclafidors Embotits) i Raval (Ravenisses). Actualment tenen un paper protocol·lari, presidint les festes des del balcó de l'Ajuntament. I, evidentment, els patumaires, sense els quals la festa no tindria sentit i no tiraria endavant. Cada any l’Ajuntament de Berga distingeix un seguit de persones que, per la seva implicació i col·laboració a la festa, són mereixedors d’un reconeixement especial i se’ls atorga el títol de patumaire o el de patumaire d’honor.

Els músics patumaires

És a partir del segle XIX quan es comencen a incorporar diferents melodies a la Patum, músiques que avui interpreten la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga. La major part de la música de la festa és de caràcter popular, i entre els músics patumaires cal destacar la figura de Joaquim Serra i Farriols, el Quimserra (Berga, 1834-1906), que va ser l’encarregat de modernitzar l’acompanyament musical de la festa i que va ser l’autor de les músiques dels Turcs i Cavallets, els Plens i els Nans Nous. També és rellevant la figura de Ricard Cuadra i Camprubí (Berga 1951-1997), que va treballar per recuperar antigues peces relacionades amb la festa que ja no s’interpretaven i en record el qual es va instituir el Memorial Ricard Cuadra, que continua la tasca que ell va deixar inacabada amb un concert anual el dissabte de la Santíssima Trinitat.

stats