Laboral

Les morts laborals, en el nivell més alt dels últims 14 anys

109 treballadors van perdre la vida a la feina a Catalunya en els primers passos del pla de xoc del Govern

Operari de la construcció manipulant materials amb l'ajuda d'una grua en un edifici en obres.
Act. fa 13 min
4 min

BarcelonaL'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

Accidents laborals mortals a Catalunya

Malgrat que el total d'accidents laborals s'ha mantingut força estable —amb una caiguda del 0,38%—, les vides perdudes per aquesta xacra han augmentat. Sobretot van créixer les víctimes mortals en accidents durant la jornada laboral (85, un 26,8% més respecte a l'any passat i el registre més alt des del 2009), però també en accidents in itinere (24, un 9% més), produïts en els desplaçaments d’anada o tornada de la feina.

Dels 115.852 accidents amb baixa registrats el 2025, la gran majoria van ser lleus. Així i tot, també n'hi va haver 765 en què els treballadors van resultar ferits greus, 20 menys que l'any anterior. Pel que fa a les causes dels sinistres mortals, les més freqüents van ser les traumàtiques, una categoria que inclou patologies provocades per una acció externa, com ara caigudes en altura, contactes elèctrics o xocs contra objectes. En canvi, 46 persones van morir per causes no traumàtiques com infarts o vessaments cerebrals. Segons els sindicats, els accidents traumàtics també són els més fàcils d'evitar quan s'apliquen correctament les mesures de prevenció de riscos laborals per evitar el pitjor dels escenaris: la mort. "Aquests casos els hauríem de tenir més superats. I, tot i que hi ha mecanismes per pal·liar-los, continuen matant gent", lamenta Mónica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO a Catalunya.

Tot i que els sector serveis va concentrar el nombre més gran d'accidents en termes absoluts, un 67% del total, la incidència de la mortalitat laboral va ser molt més elevada en la construcció, amb 10 víctimes per cada 10.000 afiliats. Tant en aquest sector (+140%) com en la indústria (+60%), els accidents mortals van créixer de manera significativa l'any passat, mentre que en els serveis la xifra es va mantenir estable (43 persones).

A més, les 109 víctimes mortals que va registrar l'estadística del 2025 probablement no serà la xifra definitiva. L'Observatori del Treball i Model Productiu també incorpora l'indicador de gravetat a 12 mesos —calculat a partir de la definició de l'accident de treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i utilitzat per l'Eurostat—, que inclou les defuncions que es produeixen dins l'any posterior a l'accident. Per tant, pot passar que un sinistre inicialment qualificat de greu s'acabi confirmant com a mortal quan es notifica la defunció del treballador més endavant. Amb aquesta estimació, el nombre de morts s'eleva fins a 125.

"Si s'apliquessin les mesures preventives adequades, moltes d'aquestes morts es podrien evitar. Per això exigim mesures més urgents i contundents. Calen més inspeccions i que hi hagi sancions exemplars per a aquelles empreses en les quals moren treballadors", reclama la secretària nacional de la UGT a Catalunya, Reyes Solaz. El sindicat ha denunciat reiteradament que les companyies en les quals hi ha hagut accidents mortals es puguin acollir a bonificacions en les multes per pagament immediat.

Mesures urgents

Davant la urgència d'aquesta problemàtica, fa mesos que el departament d'Empresa i Treball, encapçalat pel conseller Miquel Sàmper, ha situat la sinistralitat laboral com una de les seves prioritats per a aquesta legislatura. Cal recordar que Catalunya no té plenes competències en matèria de prevenció de riscos laborals, ja que la legislació —una llei del 1995 pendent d'actualitzar— i el marc d'obligacions per a les empreses els fixa l'Estat. Això no obstant, la Generalitat sí que té marge per desplegar campanyes de sensibilització i plans específics d'actuació, i compta amb un cos propi d'inspectors de treball per vetllar que es respecti la normativa.

El Govern va anunciar, el maig del 2025, un pla de xoc contra la sinistralitat laboral, amb algunes mesures que ja es van començar a aplicar l'any passat. Per damunt de totes, destaca la posada en marxa al novembre d'una campanya específica de visites a obres de la construcció per vigilar sobretot les caigudes en altura. Fonts del departament d'Empresa i Treball expliquen a l'ARA que es van inspeccionar 53 obres (en totes elles es va trobar alguna mena de risc) i que enguany es faran 200 visites més. Per a aquesta missió concreta, la Generalitat compta amb un cos de tan sols quatre tècnics de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, un per cada província.

Una altra línia del pla són les accions focalitzades en les empreses amb un índex d'accidentalitat per sobre de la mitjana, també molt centrades en la construcció i la indústria. L'any passat es van visitar 173 companyies, a les quals s'assessorarà perquè redueixin aquesta alta incidència. A més, el Govern ha iniciat una altra campanya sobre els riscos ergonòmics —el 2025 es va centrar en el sector del comerç i aquest 2026 es focalitzarà en les residències de gent gran— i ha creat un grup de treball amb els agents socials sobre els efectes de la calor a la feina, que està enllestint un protocol d'actuació arran de les últimes morts relacionades amb les altes temperatures.

Tanmateix, la mesura més ambiciosa d'aquest pla de xoc continua encallada per la negativa de Foment del Treball. El conseller Sàmper va plantejar la creació d'un cos de delegats territorials de prevenció —integrat per parelles de representants sindicals i patronals— per inspeccionar les pimes catalanes, on ara no arriba aquesta vigilància dels riscos laborals. La patronal, però, no ho veu amb bons ulls perquè ho considera un excés de control sobre les empreses. En canvi, tant la UGT com CCOO defensen que només amb més inspeccions i una fiscalització efectiva dels serveis de prevenció externs es podrà aconseguir un canvi real a mitjà i llarg termini.

stats